Cristiano Ronaldo tampoc paga a la Hisenda espanyola tots els impostos que genera el seu negoci, segons El Confidencial. Però aquest afer, que implica al segon millor jugador de futbol del moment, estrella i estendard del Reial Madrid, no mereix portada a la premsa madrilenya. Quan el juny del 2013 la fiscalia va acusar Leo Messi per frau fiscal, als mateixos diaris els faltava paper en primera pàgina per a donar-ho i adjectius als titulars per condemnar-lo.

El Mundo, per exemple, no es va estar d’abocar moralina des del titular de portada i això que el cas era tot just l'acusació fiscal: “Messi embruta la seva imatge en fer trampes per evadir impostos”. Aquest divendres, amb les dades que se saben sobre l’enginyeria fiscal de Ronaldo, podia haver fet el mateix titular amb el nom del portuguès. Ni ho esmenta. A la imatge de sota, a l'esquerra figuren les portades del 2013 i a la dreta les d'aquest divendres. Busqui en aquests últimes on surten les martingales fiscals de CR7: 

No ho trobes, oi? Els dos titulars serien dolents, consti. Però el què ha passat a les portades el 13 de juny del 2013 i iel 2 de desembre de 2016 serveix per saber que amb Messi van decidir ser malvats i amb Ronaldo no. Per alguna raó serà, perquè els titulars de portada no es fan per casualitat ni a l’atzar. Que ni els diaris esportius en parlin a la seva primera pàgina és complicat d’explicar.

Val a dir que, en el seu moment, la premsa esportiva de Barcelona tampoc no va donar tanta preferència a l’acusació de frau fiscal a Leo Messi. Però tampoc ho han fet avui amb la de Ronaldo (El 9 Esportiu, sobri, ni ho esmenta). Si més no, han estat coherents i tenien Messi en portada:

La diferència entre els dos tractaments informatius sembla fàcil d’excusar. A Ronaldo no el busca ningú i a Messi el van acusar formalment –i finalment en va resultar condemnat gràcies a la perseverança de l’advocacia de l’Estat, que va mantenir l’acusació malgrat l’Agència Tributària i la fiscalia s’havien retirat perquè l’argentí havia pagar el deute fiscal i la multa.

Cert. Ara bé, si el protagonista aquesta setmana, enlloc de Ronaldo, hagués estat Messi, com s’imagina les portades d’aquests diaris? Doncs és això. Si CR7 és descobert traslladant el negoci a Irlanda –on la tributació per societats és del 12,5%, la meitat que a l’Estat espanyol– aquí no ha passat res. Si és Messi, fot-li que és del Barça.

Prejudicis

El vicepresident segon del FC Barcelona, Carles Vilarrubí, ha dit a RAC1 que la Fiscalia i Hisenda han d'investigar el davanter del Real Madrid “amb la mateixa implacabilitat” i “aplicar el mateix criteri” que amb Leo Messi. Vilarrubí ha lamentat la doble vara de mesurar que alguns mèdia han fet servir. El Barça aplicarà a Cristiano "la mateixa presumpció d’innocència que vam aplicar a Messi”.

El president de la secció tributària del Col·legi d’Advocats, Alejandro Ebrat, ha dit a la mateixa ràdio que "el que ha fet Cristiano Ronaldo és un frau de llei". Ebrat considera que la Fiscalia i l’Agència Tributària “haurien d’actuar”.

Algú dirà que aquests diaris han corregit la barroeria que van tenir amb en Messi i han respectat la presumpció d’innocència. Com explicava fa pocs dies en Joan J. Queralt a El Nacional, “es passa per alt que la presumpció d'innocència només és un dret dins dels jutjats i tribunals, per tal d'impedir condemnes basades en prejudicis i sense proves vàlides”. Invocar aquest dret per no informar és més aviat “laminar el dret fonamental dels ciutadans a rebre informació veraç i a què es formi una opinió pública”.

L’efecte comparatiu és escandalós: mentre a Messi la premsa de Madrid ja l’havia gairebé condemnat en primera pàgina, els mateixos diaris han estalviat a Ronaldo la pena de portada, la mateixa que fa tres anys no va perdonar pas a Messi. Potser ha mancat señorío. Periodísticament, és difícil de justificar.