El FC Barcelona travessa un moment crític. La derrota per 3-0 a Stamford Bridge va deixar ferides visibles. No només en el marcador, sinó en la moral de l'equip. La tensió es nota dins i fora del vestidor. Els jugadors senten que alguna cosa no funciona. I un dels grans focus de preocupació és Marcus Rashford.
El davanter britànic no ha aconseguit adaptar-se al ritme col·lectiu del Barça. La seva presència al camp, diuen els entrenadors, manca de compromís defensiu. Cada vegada que toca la pilota sembla desconnectat de la dinàmica de l'equip. Corre menys cap enrere, es posiciona malament i deixa espais que els seus companys han de cobrir. A Stamford Bridge, aquesta actitud va costar cara.
El nul compromís defensiu de Rashford condemna l'equip
No és un problema aïllat. El patró d'indisciplina s'ha repetit durant diverses jornades. Rashford ignora en ocasions les instruccions tàctiques i es distancia de la pressió col·lectiva. Els seus companys ho noten. Alguns ja han comentat, fora del vestidor, que la seva falta d'esforç defensiu genera frustració i desconfiança. La sensació general és que no juga per a l'equip, sinó per a si mateix.
Hansi Flick manté la confiança, però la paciència s'esgota. El cos tècnic ha hagut de reorganitzar posicions i cobrir buits que Rashford deixa buits. La situació es torna més complicada en partits d'alta exigència, on una sola errada pot decidir el resultat. La Champions és implacable, i Rashford ho ha après a les males.
Fonts properes al club asseguren que la comunicació interna ha estat directa. Rashford ha rebut avisos clars. La idea és que canviï la seva actitud abans que la situació empitjori. No es tracta d'un càstig formal, sinó d'un toc d'atenció. El vestidor necessita compromís, solidaritat i concentració. Cada membre ha d'aportar al cent per cent. I si no vol tornar a Manchester amb un llaçet, haurà d'esmerar-se molt més. Per ara no convenç.
Per sort per al Barça, Raphinha està de tornada
L'impacte va més enllà del tàctic. La cohesió del grup s'hi ressent. Jugadors que sempre donen la cara senten que el seu esforç es dilueix davant la falta d'implicació d'alguns companys. I Rashford, sent un futbolista amb talent innegable, és avui un símbol d'aquesta desconnexió.
El futur de la seva posició a l'onze depèn de la seva reacció immediata. El Barça no es pot permetre divisions ni individualismes. La temporada encara té objectius ambiciosos, però només s'assoliran amb disciplina i compromís col·lectiu. Rashford és davant una cruïlla: millorar o perdre protagonisme. Encara que ja pocs confien en que el primer. Per sort per a tothom, Raphinha està de tornada.