Marcus Rashford s'ha convertit en la referència ofensiva de l'equip. Les absències de Lamine Yamal i Raphinha li han donat minuts i protagonisme que no ha desaprofitat: gols, assistències i lideratge.
Arribar al Barça no era senzill. Rashford sabia que el seu paper anava més enllà de ser un revulsiu. Havia de demostrar que podia marcar la diferència en l'atac i justificar la confiança del club. I ho ha fet: el seu rendiment ha estat excel·lent, i l'opció de compra de 30 milions sembla una bona aposta.
Rashford no està còmode amb Dani Olmo
Però no tot és perfecte. Rashford està incòmode amb Dani Olmo, el seu company en atac. La química no flueix i això afecta el joc col·lectiu. El davanter anglès no amaga el que sent. Prefereix Fermín, ara lesionat, amb qui connecta millor. Amb Olmo, les combinacions es trenquen, els moviments perden sincronia i la creació es torna més lenta. A Sevilla, un exemple clar: Olmo va tenir l'opció de cedir un gol i va decidir rematar ell mateix. La reacció de Rashford va ser evident: frustració que no va passar desapercebuda per a la banqueta ni per als companys. No només això: tampoc és que el de Terrassa estigui en el seu millor moment físic.
L'anglès ja pensa en el futur. Quan Yamal i Raphinha tornin, la competència s'intensificarà. Rashford sap que necessita aliats al camp, jugadors que potenciïn el seu rendiment, no que el limitin. Amb Fermín, la circulació i el joc eren més fluids; amb Olmo, la combinació falla i les oportunitats es dilueixen.
El retorn de Lamine Yamal i Raphinha serà la data de caducitat al protagonisme de Rashford
El vestidor també ho nota. Hi ha preocupació per la falta de química en l'atac i per com això pot afectar Flick. El tècnic alemany haurà d'equilibrar personalitats i estils. Rashford ha deixat clares les seves preferències, però fins que Fermín torni, les opcions són limitades.
Rashford busca protagonisme, però també eficàcia col·lectiva. No vol que els noms propis bloquegin el rendiment de l'equip. I tampoc el seu. Flick té ara el repte d'harmonitzar estils i egos perquè el Barça continuï sent competitiu en totes les competicions.
La situació és delicada, però manejable. Rashford demostra que no només és talent individual, sinó també un jugador conscient de com les dinàmiques del vestidor influeixen en el rendiment. El Barça s'ha d'adaptar a ell, i ell, al club.