El FC Barcelona va viure a Sevilla una de les nits més obscures de l'era Hansi Flick. El 4-1 encaixat al Sánchez Pizjuán no només reflecteix un mal resultat, sinó una preocupant falta de rumb. Els blaugranes, que arribaven com a líders, marxen a l'aturada de seleccions amb més preguntes que respostes. No van saber competir, no van reaccionar i, el més greu, van deixar la sensació d'un equip sense ànima.
Les baixes eren importants: Joan Garcia, Ter Stegen, Gavi, Fermín, Raphinha i Lamine Yamal. Flick va haver d'improvisar, però el problema no va ser el pla, sinó l'actitud. El tècnic va apostar per un onze potent sobre el paper: Szczesny a la porteria; Koundé, Araujo, Cubarsí i Gerard Martín al darrere; De Jong, Pedri i Dani Olmo a la medul·lar; i un trident ofensiu format per Ferran Torres, Lewandowski i Rashford. Cap d'ells va respondre al que exigia el partit.
El Barça es desdibuixa a Sevilla
El Barça va ser un equip trencat, sense connexió entre línies. El centre del camp no va existir, i la defensa, superada una vegada i una altra, es va enfonsar davant la pressió sevillista. En atac, la sensació va ser d'impotència. Flick va moure la banqueta, van entrar Eric García, Balde, Bardghji i Christensen, però res no va canviar. El conjunt culer va ser una caricatura del que pretén ser: un bloc sense idees, sense velocitat i sense lideratge.
Entre tots els noms en dubte, un destaca pel seu preocupant estat de forma: Dani Olmo. El de Terrassa continua sense arrencar. Va arribar al Barça amb l'etiqueta de fitxatge clau, cridat a marcar diferències a la mitjapunta, però el seu rendiment està molt lluny del que s'esperava. La temporada passada les lesions van ser la seva coartada. Aquesta, però, no hi ha excusa. Flick li dona minuts, confiança i responsabilitat, però el jugador no respon.
No és l'únic culpable, però Dani Olmo preocupa seriosament
Davant del Sevilla, Olmo va passar desapercebut. Ni una passada de perill, ni una conducció que trenqués línies. Erràtic, lent, sense espurna. La seva presa de decisions va ser desesperant. Al diari Sport li van donar un 3 de nota i van ser clars: “Ha d’aportar molt més per ser un jugador important”. I és que el seu paper en el sistema de Flick és clau; el mitjapunta ha de ser qui connecti les peces, qui transformi el joc en ocasions. Però Olmo està fora de ritme i, el que és pitjor, sense confiança.
No és l'únic que preocupa. Cubarsí ha abaixat el seu nivell des de la marxa d'Íñigo Martínez. Koundé pateix sense Lamine Yamal, que abans fixava els rivals i alliberava espais. De Jong, cada cop més pla, alenteix el joc i gairebé no arrisca. I Lewandowski, tot i que suma tres gols, falla en els moments decisius: el penal errat a Sevilla va ser la mostra d'un jugador sense claredat mental ni física.