L'arribada de Marcus Rashford al FC Barcelona va generar il·lusió en part de l'afició, però també dubtes al si del cos tècnic. El davanter anglès va aterrar en el Camp Nou aquest estiu en qualitat de cedit, una operació que es va tancar més per les circumstàncies del mercat que per un desig exprés de Hansi Flick. I de moment, el temps està donant la raó al tècnic alemany, que ja en el seu moment es mostrava reticent a la incorporació.
A Vallecas, davant del Rayo, Rashford va tornar a tenir minuts en la segona part. I, una altra vegada, les seves sensacions van ser molt pobres. Lluny del que s'espera d'un jugador del seu nivell i de la seva experiència, tot just va participar en el joc ofensiu, va perdre diversos duels i no va aportar profunditat ni desequilibri. Una actuació que reforça la idea que Flick tenia motius per dubtar del seu encaix en aquest Barça.
Una operació de circumstàncies
El Barça va apostar per Rashford perquè era l'opció més viable en un mercat complicat. L'anglès no passava el seu millor moment al Manchester United, i la facilitat d'una cessió sense grans riscos econòmics va acabar decantant la balança. Flick, tanmateix, mai no el va tenir com a prioritat. L'alemany preferia un perfil més adaptat a l'exigència tàctica de l'equip, algú amb més regularitat en l'esforç defensiu i amb més constància a la presa de decisions en atac.
Malgrat les seves reserves, va acceptar la seva arribada, conscient de les limitacions financeres del club. Però ara, amb les primeres jornades disputades, sembla evident que els seus dubtes estaven justificats.
Rashford no arrenca
En els minuts que ha tingut fins ara, Rashford ha mostrat poc de l'explosivitat i determinació que ho van fer brillar en els seus millors dies a Anglaterra. Se'l veu desconnectat, amb dificultats per associar-se i sense l'espurna necessària per marcar diferències. A Vallecas, la seva entrada no va canviar el ritme del partit, i això preocupa un Flick que necessita revulsius capaços d'agitar els partits des de la banqueta.
Flick ho tenia clar
Des de dins, es comenta que Flick va ser clar amb la directiva: Rashford podia ser un recurs, però no una garantia. El tècnic no volia comprometre la construcció de l'equip a una aposta tan incerta. I ara, cada actuació de l'anglès sembla reafirmar aquesta postura.
El Barça confia que pugui recuperar sensacions amb el pas de les setmanes, però la realitat és que el temps corre en contra seu. Rashford necessita fer un pas endavant com més aviat millor, perquè altrament la seva cessió corre el risc de convertir-se en un mer pedaç que no aporti res al projecte.
Ara per ara, el terreny de joc ha dictat sentència: Flick es temia que Rashford no encaixés, i els fets estan confirmant les seves sospites.