El FC Barcelona viatja aquest dimarts a Giuseppe Meazza amb l'esperança d'assolir l'anhelada final de la Champions League, però la història, el context actual i un Inter de Milà intractable a casa semblen haver dictat ja una sentència: serà impossible guanyar al coliseu milanès. Ni el talent de Raphinha, ni els esclats de Lamine Yamal, ni la intel·ligència tàctica de Hansi Flick no semblen suficients per superar un repte que va molt més enllà del futbol.
L'eliminatòria arriba empatada després del 3-3 de l'anada a Montjuïc, però la sensació és que el Barça ha perdut la gran oportunitat. No només perquè va deixar escapar una victòria clau com a local, sinó perquè ara ha de vèncer en un estadi on ningú no guanya. L'Inter de Milà no ha perdut a casa a Champions des de 2022, i la seva afició converteix Giuseppe Meazza en una caldera on els errors es paguen a l'instant.
Els últims precedents no són positius
A això se suma una maledicció històrica que persegueix el Barça en les semifinals de Champions fora de casa. En els seus últims quatre desplaçaments en aquesta ronda, el conjunt blaugrana ha perdut tots els partits. El més dolorós, sens dubte, va ser aquell 4-0 en Anfield en la temporada 2018-19, quan ni tan sols amb el 3-0 de l'anada no n'hi va haver prou per accedir a la final. Aquella nit va quedar gravada com un dels pitjors fracassos recents.
Tampoc no es poden oblidar els desastres de Munic (2013) amb un 7-0 global davant del Bayern, o el naufragi en Stamford Bridge (2012) contra el Chelsea. Fins i tot el 2015, quan el Barça va ser campió, va caure 3-2 a Alemanya en la tornada de les semifinals.
També hi ha raons per a l'optimisme
No obstant això, enmig de totes aquestes dificultats, també trobem precedents positius. El 2019, el Barça va guanyar contra l'Inter en el Giuseppe Meazza en l'última jornada de la fase de grups. Llavors van marcar Carles Pérez i Ansu Fati per al Barça, i Lukaku per a l'Inter.
Així mateix, el 2009, l'any del primer triplet, els culers van sortir del Camp Nou en l'anada de les semifinals contra el Chelsea amb un empat a 0 gols, i van acabar classificant-se per a la final. D'altra banda, el 2006, el rival en semifinals va ser l'AC Milan. Els culers van guanyar allà en l'anada (0-1) amb gol de Giuly, abans d'empatar a 0 en el Camp Nou per segellar el passi a la final de París contra l'Arsenal.