Alberto Moleiro fa temps que dona arguments perquè Luis de la Fuente miri cap al Vila-real. El canari és un dels jugadors més interessants d'Espanya. El seu rendiment alimenta una comparació certament incòmoda amb Nico Williams sobre quant ha de pesar la confiança en un futbolista consolidat quan altres candidats comencen a reclamar una oportunitat merescuda.
La connexió amb Pedri afegeix interès a aquesta candidatura. Ambdós mantenen una amistat que el mateix Moleiro ha admès en diverses ocasions. Tanmateix, els arguments per entrar a la selecció són en el seu futbol. La seva capacitat per rebre entre línies, girar-se i trobar el company ofereix una alternativa per a un equip que necessita diferents solucions ofensives segons el rival.
Moleiro té arguments per rebre una oportunitat
En aquest sentit, la seva evolució al Vila-real mereix atenció. El canari està encantat amb el nou rol de mitjapunta que li ha donat Íñigo Pérez. Aquest paper li permet intervenir a prop de l'àrea i participar en zones on una bona decisió canvia una jugada. La seva candidatura guanya força quan aquesta influència es tradueix en ocasions i resultats.
A més, pot aportar opcions molt diferents de les de Nico Williams. L'extrem de l'Athletic Club amenaça amb velocitat i profunditat, mentre Moleiro permet buscar associacions per dins i connectar el centre del camp amb els davanters. Des d'una perspectiva tàctica, aquesta diferència obre un debat interessant: disposar de perfils complementaris pot enriquir una convocatòria, especialment davant defenses que tanquen espais i obliguen a trobar camins menys directes.
La confiança en Nico exigeix demostrar-ho
De la Fuente va incloure Nico Williams en la seva última convocatòria, mentre Moleiro va quedar fora. Després, el jugador de l'Athletic Club va abandonar la concentració per molèsties a la cuixa esquerra. Aquest contratemps reforça la necessitat de tenir alternatives preparades, encara que no demostra que la seva presència impedís directament la del canari. L'elecció ha de contemplar tant l'estat físic com les necessitats de l'equip.
Així doncs, Moleiro té una via per acostar-se a Espanya: mantenir la seva influència i convertir les bones actuacions en continuïtat. La seva amistat amb Pedri pot facilitar una connexió en el terreny de joc, però serà el seu rendiment el que sostingui la candidatura. La pròxima llista permetrà comprovar si els seus arguments troben espai en els plans del seleccionador.