Va arribar a Girona l'any 2014 sense fer soroll i sense cap intenció de ser protagonista. Pablo Machín, un entrenador que havia dirigit el Numància durant dues temporades, sent quatre anys segon entrenador del conjunt sorià i una més al filial, va decidir acceptar la repte que li proposava el Girona: agafar les regnes del cuer de Segona Divisió i treure'l del descens després d'una temporada desastrosa pel que fa als resultats. Machín va aconseguir-ho en l'última jornada, i aquesta fita va marcar un abans i un després de la seva relació amb el Girona.
Començava un conte de fades ple d'èxits que ha acabat amb l'equip jugant a Primera Divisió i mirant de tu a tu els equips més grans d'Europa. Però, com passa sempre en el món del futbol, tot el que puja acaba baixant, i aquesta setmana s'ha fet oficial el fitxatge de Machín pel Sevilla. S'acaba una història de passió i fantasia entre la ciutat de Girona i un home que va venir com un desconegut i se'n va convertit en un mite.
Primera temporada: Machín du a terme el miracle de la salvació
La temporada 2013-2014 podria haver estat un autèntic malson per al conjunt gironí. El Girona havia sumat 9 punts dels 33 possibles, era cuer de la Segona Divisió i va decidir prescindir del tècnic Javi López. Era el segon entrenador que no aconseguia encertar amb la tecla aquell any i de mica en mica el Girona anava consumint el seu descens a la Segona Divisió B. Pablo Machín va ser l'arriscada aposta que va dur a terme la direcció del club, i un cop el sorià va agafar les regnes de l'equip a tres mesos d'acabar la temporada, la metamorfosi del Girona va començar.
EFE
L'equip va començar a guanyar partits, fent-se fort en defensa i letal en atac, i homes com Felipe Sanchón, Alfredo Ortuño i Migue González van erigir-se com els líders de l'equip. La salvació es va consumar en l'últim partit de la temporada contra el Deportivo de la Corunya i amb Montilivi ple a vessar. El Girona no va fallar i va aconseguir la desitjada salvació. El miracle s'havia aconseguit i Machín va renovar per dues temporades més.
Segona temporada: El viacrucis del Lugo
Amb l'arribada de nous reforços a la plantilla com Fran Sandaza, Jaime Mata o Florian Lejeune, entre d'altres, el Girona començava una nova temporada amb la màxima il·lusió i sense renunciar a res. L'equip català va començar com una bala la temporada amb tres victòries consecutives, sorprenent amb el seu joc fluid i directe i arribant a estar 22 jornades en posició d'ascens directe a la Primera Divisió.
Tot sortia rodó per als gironins, que van arribar a l'última jornada depenent d'ells mateixos per pujar directament a la categoria de les estrelles. Montilivi es va vestir de gala i més de 9.000 aficionats van anar a l'estadi per presenciar l'ascens del seu equip. El Girona va marcar ben aviat i el Lugo, un rival que no s'hi jugava res, no estava disposat a perdre. Quan tot semblava fet i l'afició gironina ja es veia jugant contra el Barça i el Madrid la temporada següent, un gol del Lugo va silenciar l'estadi. Montilivi va convertir-se en un cementiri i Pablo Machín va perdre l'oportunitat d'ascendir per la via directa. A la fase de play-off l'equip va caure eliminat amb el Saragossa i el Girona perdia una oportunitat d'or que sempre serà recordada.
Tercera temporada: El Girona cau amb la mel a la boca
Novament Pablo Machín és renovat fins a l'any 2018 gràcies als seus èxits i compromís amb el club, però aquesta vegada l'equip començava la temporada amb molts dubtes. Amb un inici gens esperançador i arribant a aproximar-se a les posicions de descens, l'equip fa un canvi radical a partir de la segona volta, encadenant victòries i arribant a ser el millor equip de la categoria en el segon tram de la temporada. Novament el Girona es classifica per a un play-off d'ascens, aquesta vegada en la quarta posició.
EFE
A les semifinals el conjunt del tècnic sorià va aconseguir derrotar un combatent Còrdova que va donar guerra fins al final, i es va presentar a la final contra l'Osasuna, que havia eliminat el Nàstic de Tarragona. L'equip va perdre l'anada a El Sadar per 3-1, i a Montilivi va sucumbir per 1-0. El futbol tornava a ser cruel amb el Girona i una nova oportunitat se n'anava en orris. L'ascens tornava a esvair-se.
Quarta temporada: El Girona, equip de Primera
Després d'un altre fracàs per pujar de categoria, molts jugadors van decidir fer les maletes i buscar sort en d'altres equips. Jaime Mata i Isaac Becerra, ídols de l'afició i homes indiscutibles per Machín, van deixar l'entitat gironina. El tècnic sorià va dotar l'equip d'un joc directe i letal per les bandes, que combinat amb els gols dels davanters Fran Sandaza i Samuele Longo van col·locar l'equip a la segona posició de la classificació. L'equip va mostrar-se sòlid al llarg de tota la primera volta i només en els últims partits de la temporada va patir símptomes de fatiga.
L'equip de Machín va arribar a la penúltima jornada faltant-li només un punt per ser equip de Primera Divisió. Montilivi va tornar a respondre a la històrica cita i, aquesta vegada sí, l'equip va obtenir el punt que li faltava contra el Saragossa. La bogeria va apoderar-se de tota la ciutat i Pablo Machín havia aconseguit l'impossible: el Girona era de Primera.
EFE
Cinquena temporada: Històric desè lloc... i comiat
Era tota una incògnita el paper que mostraria el Girona a la màxima competició espanyola, i tot i l'inici amb dubtes que va mostrar l'equip, la victòria a Montilivi contra el Reial Madrid va marcar un abans i un després. Els homes de Machín sorprenien propis i estranys i van arribar a pugnar per les posicions europees amb el Sevilla, el Betis i el Vila-real. Cristhian Stuani i Cristian Portu van erigir-se com a líders indiscutibles de l'equip, i tot i els esforços que el quadre gironí va fer per aconseguir la proesa, l'equip va quedar-se a les portes d'Europa. La ciutat de Girona va reconèixer el gran mèrit que havia fet l'equip de quedar finalment a la desena posició i Machín, una vegada més, tornava a ser el gran heroi de la temporada.
Els èxits del tècnic de Sòria no han passat desapercebuts per a molts equips espanyols i europeus, i finalment el Sevilla ha trucat a la porta per fer-se amb els serveis de Machín. Després de setmanes d'incertesa i de molts rumors, finalment l'entrenador del gran èxit del Girona se'n va rumb cap a la ciutat andalusa després d'haver culminat un somni. L'home que va arribar com un desconegut se'n va com una llegenda. Pablo Machín ha fet història a Girona. El conte de fades s'acaba aquí.