Sobre el paper, el Porto semblava haver fet un gran negoci aquest darrer estiu en incorporar una jove promesa com ho és Nico González per només 8,4 milions d'euros, però el cert és que, fins a la data, no sembla que l'operació hagi resultat un èxit. El jove migcampista gallec arribava a l'Estadi do Dragao com una de les perles que el conjunt portuguès sol polir fins a convertir en futbolistes més que contrastats, però aquests primers passos de la seva carrera a Portugal no estan sent fàcils.
Nico no està jugant un paper protagonista a les ordres de Sérgio Conceicao i, tot i que 8,4 milions d'euros no són una xifra gaire satisfactòria, sembla que el Barça podria haver-se tret de sobre un problema a un preu raonable. De fet, el club culer encara té una opció de recompra i li pertany un percentatge d'una futura venda, però, a hores d'ara, no sembla que el FC Barcelona contempli aquesta opció.
Xavi Hernández i Nico González, poc feeling
Nico González sempre ha estat un futbolista que s'ha trobat més còmode en posicions d'interior i inclús de mitjapunta, però quan va arribar al filial blaugrana, es va instaurar com un pivot de garanties i es va guanyar la fama de futur Sergio Busquets del FC Barcelona. No obstant això, Xavi sempre l'ha vist més com a interior que no pas com a pivot.
Per aquesta raó, el club va buscar desesperadament un pivot durant el darrer mercat estival, fent finalment d'Oriol Romeu el seu fitxatge per omplir el buit que va deixar Busquets. L'ex del Girona, per només 3,5 milions d'euros, va convertir-se ràpidament en la pedra angular del nou Barça, decidint la secretaria tècnica que Nico González no mereixia ni ser suplent com a pivot perquè el seu perfil no era el precís.
S'ha arribat inclús a parlar de falta de feeling amb Xavi Hernández perquè, recordem, durant els primers mesos del tècnic de Terrassa a la banqueta del Camp Nou, el qui aleshores duia el '28' a l'esquena va ser un futbolista molt habitual en les alineacions.
Període d'adaptació
Tot i el cartell que tenia el jugador durant la seva etapa Juvenil a la Masia, els seus primers anys com a professional han estat molt irregulars. La darrera temporada al València, per exemple, va ser una muntanya russa d'emocions per a ell. Va començar sent suplent, va cobrar importància, va caure lesionat durant tres mesos i, finalment, va acabar la temporada amb creixents sensacions. Ara, al Porto, sembla en un període d'adaptació que comença a allargar-se més de l'esperat.