Queda menys d’una setmana perquè la flamarada olímpica il·lumini Rio de Janeiro com a seu dels Jocs d’enguany, els primers a la història que se celebraran a l’Amèrica Llatina. Un total de 10.500 atletes de 2016 països (a expenses de les al·legacions que presenti Rússia davant el COI pel presumpte escàndol de dopatge) participaran en una competició esportiva en què s’estima una audiència potencial de 5.000 milions de persones durant les 5.600 hores de retransmissió televisiva. Un esdeveniment de masses que generarà 6.500 empleats directes, 85.000 empleats indirectes, involucrarà 45.000 voluntaris i atraurà 500.000 turistes. 

Però no és or tot el que llueix, més aviat són xifres astronòmiques que dificulten tocar de peus a terra. Darrere de les grandiloqüències mediàtiques existeix una altra realitat social que també serà present durant el transcurs de la competició. Malgrat això, el temor més gran dels carioques no és el present, sinó el llegat que deixin els Jocs Olímpics quan el món deixi de mirar Rio. 

El caos de la Vila Olímpica

Les infraestructures que haurien d’acollir als atletes encara no estan en òptimes condicions per a la seva ocupació. La Vila Olímpica, ubicada a la Barra da Tijuca, presenta disfuncionalitats a l'interior dels seus 3.600 apartaments. La delegació australiana, una de les primeres a allotjar-se, ha catalogat els edificis “d’inhabitables” al constatar canonades trencades, fuites d’aigua i gas o problemes d’electricitat. Aquest advertiment no ha passat desapercebut per altres delegacions que han optat per traslladar-se a hotels de la zona. Per la seva banda, Itàlia ha contractat electricistes, lampistes i paletes.

Aigües contaminades

El somni olímpic es pot convertir en un malson per als esportistes d’aigües obertes. La contaminació de la badia de Guanabara, on es celebraran proves aquàtiques com la vela i el piragüisme, exposa la salut dels atletes a mercè de les deixalles i els residus que s’acumulen al voltant del moll. Investigacions recents de la Universitat Federal de Rio han constatat descàrregues de 18.000 litres d’aigües fecals per segon, el 70% d’elles sense tractar, a les platges de Copacabana, Ipanema i Leblon.

Fa poc el regatista alemany Erik Hail va patir una infecció a causa d’un bacteri a les aigües brasileres que el va obligar a passar per l’hospital. Així mateix, membres de l’equip juvenil nacional de rem d’Estats Units van patir diarrees i vòmits per haver entrat en contacte amb l’aigua. “Haurem de mantenir la boca tancada quan l’aigua esquitxi”, va declarar Afrodite Zegers, membre de l’equip de vela alemany després d’haver entrenat en aigües carioques. 

@Pvdhoogenband

El risc del zika

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha donat llum verda a la celebració dels Jocs i s’ha limitat a desaconsellar la visita de dones embarassades al Brasil durant els Jocs i els Paralímpics. La seva directora general, Margaret Chan, va declarar que "el risc d'infecció del virus del zika és baix i controlable sempre que es prenguin les mesures personals adequades". No obstant això, un grup de 150 científics i experts en salut d’universitats com Harvard, Columbia o Zuric han enviat una carta oberta a l’OMS urgint-li que endarrereixi o reubiqui la cita esportiva.

Tot i que els Jocs tindran lloc a l’agost, època en la qual coincideix amb la temporada hivernal al Brasil, el cert és que les aglomeracions multipliquen l’impacte d’una malaltia com el zika. Paradoxalment, el risc de contagi que tan inquieta als esportistes, és menor en comparació amb els habitants dels barris pobres, els autèntics vulnerables a una epidèmia que causa microcefàlia als fetus. És per això que les faveles han estat fumigades constantment, però no només per eradicar el mosquit transmissor del zika, sinó també pels brots de dengue i chikungunya.  

Efe

L'alerta terrorista

L’alerta terrorista s’ha incrementat després que un grup brasiler ha declarat lleialtat al líder d’Estat Islàmic (EI), Abu Bakr al-Baghdadi, a través d’un canal de l'aplicació Telegram. Aquesta és la primera vegada que un grup d’Amèrica Llatina anuncia el seu suport a Estat Islàmic. Segons el ministre de Justícia, Alexandre de Moraes, dotze dels seus integrants han estat detinguts en les darreres setmanes. És per això que les autoritats brasileres han anunciat que reforçaran el seu pla de seguretat davant l’amenaça terrorista que envolta els Jocs.

Més de 85.000 policies i militars blindaran la ciutat de Rio en la que serà l’operació de vigilància més gran de la història olímpica, amb un desplegament que duplica als efectius de Londres l’any 2012. I a banda del terrorisme, la violència i el narcotràfic també constitueixen prioritats pels encarregats de vetllar per la seguretat d’esportistes i aficionats. Entre gener i maig del 2016 es van produir 2.508 homicidis, el que suposa una mitja de 16 per dia, a l’estat de Rio de Janeiro, on viuen prop de 16 milions de persones. 

Efe

Greuges econòmics i corrupció política

Molt han canviat les coses des que l’alegria es va desfermar a la platja de Copacabana l’any al 2009 quan el COI va apostar per Rio com a seu olímpica en detriment de Madrid. El país emergent tenia una inflació del 4% i ara set anys més tard s’apropa al 9%. Els carioques observen com la nominació olímpica ha polaritzat socioeconòmicament, encara més, la ciutat  més emblemàtica per les seves abismals desigualtats.

Les darreres estimacions xifren en 10.000 milions d’euros els costos dels Jocs Olímpics. Els beneficis recauen en constructores com Odebrecht, OAS i Andrade Gutierrez, embolicades en escàndols de corrupció. Paral·lelament, existeix una classe política enfangada per haver rebut suborns i per haver promogut l’especulació urbanística. Un 82% dels polítics en el Parlament estatal estan sent investigats. I a tot això, cal sumar un dels més grans terratrèmols polítics de les darreres dècades: el procés d’impeachment contra Dilma Roussef.

Silenciar les revoltes

Una societat dividida al voltant de la celebració dels Jocs. Una enquesta realitzada a dues setmanes de la cerimònia inaugural per l’Institut Datafolha, el més prestigiós del país, revela que el 63% dels brasilers consideren que les Olimpíades portaran més perjudicis que beneficis. Això és més del doble que al juny del 2013 quan es va disputar la Copa Confederacions i només un 25% dels entrevistats expressava aquest parer. I a l’any 2014 quan es va celebrar el Mundial de futbol hi havia un 35% dels enquestats en contra de la competició. A aquestes dades cal afegir que actualment uns 500.000 funcionaris no reben el seu sou amb regularitat. Els mestres estan en vaga des de fa tres mesos per les retallades en educació i els estudiants han ocupat desenes d’escoles en signe de protesta.

Maquillar l'aspecte

Com si es tractés d’un lífting, l’Ajuntament ha col·locat decoració olímpica a les principals carreteres per disfressar les faveles. Gegants cartells adhesius vesteixen de colors barris suburbials sota el pretext de l’esperit olímpic. Un escenari fictici de cartó pedra que porta com a lema “Un nou món” ha bastat perquè el fotògraf Felipe Barcellos reflectís una imatge que ràpidament s’ha viralitzat. Davant les acusacions sobre l’autenticitat de la instantània, Barcellos ha publicat un vídeo que demostra la veracitat del contrast.