El Madrid no ha necessitat lluir-se per superar el Getafe en l’últim partit dels blancs abans de jugar la tornada dels vuitens de la Champions League contra el PSG (3-1). Cristiano i Bale han encarrilat el partit abans del descans, però un penal inexistent de Nacho a Jorge Molina ha animat el matx. El mateix Ronaldo s’ha encarregat de sentenciar-lo i evitar un ensurt abans del partit més important de la temporada pels de Zidane.

El fi justifica els mitjans?

El Getafe és un d’aquells equips els partits dels quals són previsibles. Abans d’enfrontar-t’hi ja saps amb què et trobaràs: solidesa defensiva, poques ocasions i faltes, moltes faltes. Amb la premissa que el fet que no passi res juga al seu favor, del teu encert en els últims metres dependrà el desenllaç final. Els resultats demostren, però, que la poca vistositat que tenen les seves actuacions conflueixen amb una eficàcia valorable.

No cal aprofundir massa per adonar-se’n: segurament el joc no és dels que més agrada a l’aficionat neutral, però els números legitimen el projecte de Bordalás. A base d’una proposta poc atractiva, però productiva, els madrilenys poden dir, amb el cap ben alt, que la temporada del seu retorn a Primera han tret punts a equips com Barça o València, entre d’altres. El camí, molt diferent al que està recorrent, per exemple, el també recent ascendit Girona; el destí, el somni d’Europa, exactament el mateix.

L’estil del Getafe, no obstant això, no és gens compatible amb un equip que compta les ocasions de perill com a gols. A més, quan es col·loca per darrere al marcador les seves limitacions en la creació d’oportunitats fan molt difícil la reacció. I avui, el Madrid (que, per cert, no ha realitzat excessives rotacions) ha espantat els fantasmes que sobrevolaven el Bernabéu després de la derrota contra l’Espanyol amb el còctel perfecte per la festa que necessitava abans de viatjar a París: gols i tota la segona meitat per pensar, en i amb tots els sentits, en la final del dimarts al Parc dels Prínceps.

De tràmit a anècdota

Bale i Cristiano han enllestit el tràmit abans de marxar al descans. En dues jugades aïllades, els blancs n’han tingut prou per començar a preparar la maleta cap a la capital francesa. El gal·lès ha aprofitat una sèrie d’errors defensius per batre Martínez amb un xut creuat i Ronaldo ha fet el mateix en l’últim minut de la primera part.

Si el partit ja estava sentenciat al descans, Remy ho ha acabat de rematar autoexpulsant-se amb una doble amonestació tan clara com innecessària. El Madrid tampoc volia fer guerra de l’arbre a terra i, després, el fred, el vent i la pluja s’han animat per fer dels minuts restants -molts- una estona anecdòtica.

L’àrbitre, tanmateix, s’ha entestat en posar emoció al matx i s’ha inventat un penal a favor dels visitants. No s’ha fet justícia divina, Portillo ha marcat des dels onze metres i el Getafe ha despertat la bèstia. El Madrid, que portava tota la represa somiant amb la Torre Eiffel, el Louvre i les pastisseries de la plaça de Batignolles, ha hagut de tornar a la realitat i a Madrid.

Sempre els quedarà París

L’emoció ha durat fins que Cristiano ha dit “prou”. El portuguès ha rematat una centrada de Marcelo i s’ha apuntat el seu catorzè gol en els últims vuit partits. La millor notícia a Valdebebas és que el seu pistoler arriba a punt pel primer gran duel a mort de la temporada. La pitjor, segurament, és que Bale (tot i el gol) i Benzema no estan en consonància amb ell.  

El Madrid aconsegueix una victòria de més valor moral que numèric. Amb la Lliga pràcticament perduda, Zidane i els seus agafen forces per encarar la primera final de la temporada contra un PSG que somia amb la remuntada. Després dels milions d’euros invertits, els parisencs no es poden permetre el luxe de caure per segon any consecutiu als vuitens de final de la Champions League. Alea jacta est.