Després d'aquesta última aturada de seleccions, a la selecció espanyola ja han començat a definir del tot el pla que seguiran de cara al Mundial. I aquí és on han aparegut una sèrie de noms propis per ser figures clau en el torneig. En aquest sentit, Luis de la Fuente té clar que l'equip s'ha de construir al voltant de Pedri, i això implica deixar enrere certes combinacions que no han acabat de funcionar amb el canari.
En aquest escenari apareixen Pablo Fornals i Carlos Soler, dos futbolistes amb nivell i que mereixen anar sempre amb la Roja, però que no encaixen en la idea actual del seleccionador quan comparteixen zona amb el canari. La realitat és que De la Fuente considera que l'equilibri de l'equip se'n ressent quan coincideixen amb Pedri al centre del camp, perquè són perfils que no poden jugar més avançats que Pedri amb total comoditat com sí que ho fan Fermín i Dani Olmo.
Un centre del camp dissenyat per i per a Pedri
I és que Pedri és intocable als ulls de tothom. Així ho entén el cos tècnic i així ho reflecteixen les decisions recents de Luis de la Fuente. Pot jugar com a interior, mitjapunta o fins i tot amb llibertat total en la creació, però sempre amb galons i protagonisme en el joc de l'equip, que sense el canari és un altre.
Això obliga a redefinir la resta de peces. D'aquesta manera, el seleccionador busca perfils més complementaris, capaços d'adaptar-se al seu ritme i lectura del joc. En aquest context, ni Fornals ni Soler han acabat de convèncer l'entrenador. La sensació dins de la selecció és que ja no és una qüestió de qualitat, sinó d'encaix. Ambdós jugadors tenen nivell per competir, però no troben el seu lloc en un sistema que gira completament al voltant de Pedri.
Un paper cada cop més residual amb Espanya
La conseqüència d'aquesta situació és que ara, tant Fornals com Soler podrien quedar-se fora del Mundial o, en el millor dels casos, assumir un rol molt secundari. Luis de la Fuente no vol generar conflictes interns ni acumular jugadors sense un paper mitjanament important. Per això, apostaria per reduir la competència en la posició d'interior, per prioritzar perfils que encaixin millor en la seva idea. El missatge és que la selecció es construeix amb una idea molt definida de joc. I en aquest cas, tot passa per potenciar Pedri.
Així doncs, el centre del camp d'Espanya comença a prendre forma definitiva, encara que això impliqui deixar enrere jugadors importants que amb el seu gran paper als clubs, mereixerien ser-hi, sense cap mena de dubte, dins de les convocatòries.