És el que tenen els davanters. Que viuen del gol. Pel bo i pel dolent. Robert Lewandowski no ha tingut una nit brillant, ni tan sols ha estat l'influent en el joc que Xavi Hernández vol que el seu '9' ho sigui, però la defensa del Nàpols sí que li ha comprat l'amenaça. Xavi vol que la presència del polonès enfonsi la parella de centrals i li generi espais per dins perquè els Gündogan, Pedri i companyia puguin ser decisius.
Per trams, l'alemany ha pogut ser-ho, estant especialment inspirat en una primera meitat en què semblava que la seva clarividència estava molt per sobre de la de la resta. Pedri, per la seva part, ha estat molt menys influent amb pilota, però evidentment més transcendental posant fil a l'agulla i propiciant que Lewandowski fes la resta.
Victor Osimhen, tres quarts del mateix
I si bé Lewandowski ha estat directament influent en el partit a través de la seva única rematada de perill fins al moment del gol, amb Victor Osimhen, tres quarts del mateix. Tant el nigerià com Kvaratskhelia han estat dues grans notícies del partit per al Barça. Primerament, perquè són els dos arguments principals del conjunt italià per tal d'escriure el seu nom als quarts de final.
No obstant això, la clau de les seves desconnexions han estat Jules Kounde i Ronald Araujo, mostrant-se ambdós amb la contundència en els duels que requereix un partit d'aquest calibre. Perquè el Barça s'ha d'oblidar de remordiments i de sorolls i recordar que, si es guanyen duels, hi ha molt guanyat. En aquest sentit, ha estat sobretot Araujo el qui més seguretat ha tornat a transmetre. Tornat, però tornat des de la darrera temporada, perquè l'uruguaià ja feia partits que necessitava retrobar-se amb la seva millor versió i, en paral·lel, també Xavi i l'equip.
I és que bona part de la guerra passa per la batalla Araujo-Osimhen, dues forces de la naturalesa que, quan han mesurat forces, pràcticament sempre ha guanyat la que duu el '4' a l'esquena. Amb tot, Osimhen, com Lewandowski, sense tenir un gran partit, ha fet el que havia de fer: marcar. L'africà al 75' li ha donat sentit a la part bona de la locució viure del gol. Sense fer gaire, inclús xutant de manera defectuosa i desfent-se d'Iñigo Martínez en el cos a cos pràcticament per intuïció, ha fet el gol de l'empat en l'únic xut a porta dels locals.
Lewandowski, cridat per a aquestes nits
A jutjar per les sensacions prèvies al partit, qualsevol culer hauria firmat l'empat a domicili, però sembla evident que el gust del resultat a taules és agredolç. No obstant això, les estadístiques diuen que, quan Robert Lewandowski es veu les cares amb un equip italià, sempre veu porteria. Ara cal que a Montjuïc el polonès doni continuïtat a la ratxa golejadora que ha forjat en els darrers partits i que els duels i l'agressivitat tornin a estar al nivell d'aquesta nit.