El FC Barcelona va viure una nit d'emocions fortes al Camp Nou. Una nit que va començar torta, però que va acabar amb una remuntada contundent davant l'Atlètic de Madrid. El 3-1 va deixar l'equip de Hansi Flick més líder, més confiat i més connectat amb la seva afició. Tanmateix, el que va passar al camp no va ser l'únic rellevant. Al vestidor, l'ambient va estar calent. I un dels protagonistes va ser Lamine Yamal.

El xoc va començar malament per al Barça. Baena va avançar l'Atlètic en el minut 14. Però els blaugrana no van abaixar els braços. En el 26, Raphinha va anotar a porta buida després de regatejar Oblak. Va ser un gol alliberador. Però l'equip no estava del tot ficat. La pressió no era constant. El ritme no era uniforme. I això va encendre el brasiler.

Raphinha tira de les orelles a Lamine Yamal

Raphinha, que ha tornat de la seva lesió com un autèntic líder, no es va guardar res. Des de l'inici va aixecar els braços, va demanar suport, va demanar intensitat. Volia un Camp Nou encès. I també volia un equip agressiu. Sobretot, en la pressió alta. En una jugada, quan Oblak va rebre una passada enrere, Raphinha va ser l'únic que va córrer per incomodar el porter. Quan va veure que ningú més l'acompanyava, va explotar. Va saltar de ràbia. Va cridar. I va assenyalar els seus companys. Va ser la mateixa reacció que ja vam veure en el partit contra l'Alabès.

L'exigència era lògica. Raphinha no només juga bé. També lidera. I liderar implica dir coses incòmodes. Al descans, segons expliquen, hi va haver paraules pujades de to. El brasiler es va sincerar. Va reconèixer que l'equip estava jugant bé. Però va demanar un plus a tothom. I especialment a Lamine Yamal

Raphinha demana més a l'equip en el descans, i especialment a Lamine Yamal

El carioca li va dedicar una bronca per no pressionar més amunt en cada jugada. Li va demanar que no donés ni un respir al rival. Que se sacrifiqués com ho fa tot l'equip. Que pugés un punt més l'esforç. Que entengués que, per guanyar partits així, cada metre importa i cada cursa compta. Cada gest defensiu defineix el resultat.

A la segona part, l'equip va respondre. Dani Olmo va fer el 2-1 amb una jugada brillant. Després va arribar la lesió, però també va arribar l'impuls emocional que necessitava el Barça. Amb l'Atlètic bolcat, Ferran Torres va tancar el partit amb el 3-1 definitiu. El Barça va segellar els tres punts. I Raphinha, un cop més, va actuar com a capità.

També quan el partit havia acabat. El brasiler va reunir tothom i els va demanar que no oblidessin agrair als aficionats. Que tornessin el suport rebut. Que l'esforç i la unitat fossin visibles.