El FC Barcelona ja pensa únicament en el partit d'aquest dissabte contra l'Alabès. Un partit a priori assequible, però en el qual els blaugrana necessiten la victòria per continuar pressionant el Reial Madrid en la classificació, al qual tenen a un punt.
No obstant això, el que va passar dimarts passat a Stamford Bridge encara porta cua. Un partit que va tenir diversos protagonistes negatius. I entre ells, Lamine Yamal. El jove extrem va protagonitzar un dels seus pitjors partits des del seu debut amb Xavi Hernández. La seva actuació va deixar molts companys i tècnics sorpresos, però no per la seva creativitat o desbordament, sinó pel seu pobre paper.
Lamine Yamal, absent en defensa
Durant el partit, Yamal a penes va aparèixer en els moments clau. Els seus desplaçaments eren lents, no pressionava el rival i cometia errors en passades que normalment controla amb facilitat. Alguns companys van notar fins i tot que semblava més preocupat per la molèstia física al pubis que ve arrossegant que pel joc col·lectiu. No obstant això, la seva actitud passiva va acabar per molestar profundament els líders del vestidor. I també els aspavents que va deixar anar en diverses fases del partit, com exigint als seus companys.
El vestidor blaugrana va explotar després del xiulet final. Els capitans, tant oficials com oficiosos, no van dubtar a cridar-li l'atenció. El seu rendiment va ser criticat amb duresa: no defensava, no s'oferia i semblava desconnectat del partit. El que més va enfadar no va ser que no fos capaç de superar Marc Cucurella en tot el partit, sinó que a penes pressionava en la sortida del rival, donant espai i temps als rivals perquè fessin i desfessin. La bronca va ser una barreja de preocupació i empipament: un jugador amb tant de talent no pot permetre's aquestes faltes de disciplina en defensa.
Els pesos pesants exigeixen més a Lamine Yamal
Aquesta situació no és nova per a Lamine. Ja havia tingut problemes similars en partits d'alta exigència, com el Clàssic, on la seva manca de compromís defensiu també va aixecar crítiques dins de l'equip. Els capitans han intentat repetidament guiar-lo i recordar-li que no n'hi ha prou amb ser considerat un dels millors joves del món; també ha de demostrar-ho sobre la gespa, especialment en partits grans o decisius.
Els jugadors reconeixen el talent extraordinari de Yamal, però adverteixen que la seva actitud i concentració són ara tan importants com la seva habilitat tècnica. I si no canvia, la paciència s'esgotarà. És fonamental que torni a aportar en defensa, participi en el joc col·lectiu i recuperi aquesta electricitat i desimboltura que tantes vegades ha mostrat en l'elit.
La direcció tècnica també segueix de prop la situació. Flick entén que la joventut i les molèsties físiques poden afectar el rendiment, però no està disposat a tolerar que aquestes circumstàncies es tradueixin en un desfase col·lectiu. La disciplina i l'actitud en els entrenaments i partits són essencials per mantenir la competitivitat del Barça.