Del 24 d'agost al 5 de setembre se celebra la 15ª edició dels Jocs Paralímpics d'Estiu. Tòquio 2020 agafa el relleu de Rio 2016 i a la capital nipona hi haurà la presència de 23 esportistes catalans i de dos guies.
La representació més nombrosa és en natació, amb una sisena d'esportistes, molts d'ells amb opcions més que factibles a medalla. Cinc competiran en atletisme, on també hi seran els dos guies.
A continuació teniu disponible la llista amb els deu esportistes catalans que poden destacar i molt en els Jocs de Tòquio.
Nascut a Reus fa 27 anys, l'atleta és una de les opcions més factibles de medalla, i més després de brillar de la forma que va fer-ho a Rio 2016. Abans, però, havia fet el seu debut, amb 18 anys, a Londres 2012, on va aconseguir un quart lloc en la classe T12, d'atletes amb discapacitat visual. La seva retinosis pigmentària va anar degenerant i poc després va començar a competir en la T11, la classe reservada als atletes cecs totals, acompanyat d'un guia.
A Rio 2016 es va proclamar campió paralímpic de 400 metres i el 2017 i 2018 va completar la triple corona amb els seus ors en el Mundial de Londres i l'Europeu de Berlín. A Tòquio correrà al costat del seu guia, Guillermo Rojo, preparador físic d'astronautes i que ha treballat en l'Agència Espacial Europea.
Marquès, natural de Castellví de Rosanes, un petit municipi del Baix Llobregat limítrof amb Martorell, fou l'esportista revelació en els Jocs Paralímpics de Rio 2016 on, amb només 16 anys, va penjar-se una medalla d'or en 400 metres lliure S9 i una altra de plata en 100 esquena S9.
La nedadora, nascuda amb una discapacitat física a la cama esquerra, va seguir la seva progressió en el Mundial de Mèxic 2017 com la millor esportista espanyola, amb tres ors i un bronze, i en l'Europeu de Dublín 2018, en el qual va afegir a la seva col·lecció set medalles abans de tornar-se a coronar campiona del Món a Londres 2019.
L'esportista catalana, que compagina l'esport amb els seus estudis de fisioteràpia, té en el seu poder els rècords d'Espanya en les categories de 50, 100 i 200 esquena.
El combinat nacional que dirigeix Jesús Bargueiras va aconseguir la classificació després de proclamar-se campió d'Europa en 2019, demostrant que segueix en l'elit mundial del futbol per a cecs, ja que des d'Atenes 2004, on va aconseguir el bronze, ha estat en totes les cites paralímpiques.
I en bona part és gràcies al gran rendiment de Youssef el Haddaoui. Nascut al Marroc però reusenc d'adopció, va marcar dos dels gols de la final del campionat d'Europa contra França. A Tòquio ha de ser un dels referents de l'equip espanyol en la seva lluita per les medalles i sumar-ne així una segona, després del bronze a Londres 2012. Comparteix selecció amb un altre futbolista català, Francisco Javier Muñoz Pérez.
La nedadora de Terrassa va néixer sense una part del braç esquerre, però als tres anys va saltar a una piscina i ja no n'ha tornat a sortir. Amb 16 anys va debutar en uns Jocs Paralímpics, a Pequín 2008, on va guanyar una plata en 100m braça. A Londres 2012 va guanyar dos metalls més, una plata en 100m papallona i un bronze en els 100m lliure.
A Rio 2016 no va ser menys, i va sumar tres plates més a la col·lecció. Aquestes sis medalles paralímpiques, sumades a les 17 medalles en campionats del món i a les 36 en els europeus, fan un palmarés increïble. A Tòquio 2020, amb 28 anys, busca la cirereta del pastís, l'or paralímpic.
El de Terrassa és un dels referents de la selecció masculina de bàsquet en cadira de rodes, una de les favorites a la medalla d'or. El combinat que dirigeix Oscar Trigo va caure a la final contra els Estats Units a Rio i ara viatgen a la capital japonesa amb un únic objectiu en ment: ser campions paralímpics.
Nou dels 12 finalistes repeteixen cita olímpica, amb només tres novetats, entre ells el també català Oscar Onrubia. Tornant a Ruiz, l'egarenc ha fet gran part de la seva carrera a Itàlia, on ha guanyat cinc lligues. Aquesta temporada ha jugat al Bidaideak Bilbao BSR, on ha conquerit la seva primera lliga espanyola.
I una menció especial per la selecció femenina, que fa el seu debut en uns Jocs. Hi participarà la jugadora del Joventut de Badalona, Judith Núñez.
El sabadellenc arriba a Tòquio amb el cartell de campió paralímpic. A Rio, va pujar a l'esglaó més alt del podi en els 100m braça SB8, i té l'objectiu marcat de revalidar el títol. També té medalles d'or en campionats mundials i europeus. A Rio tenia 18 anys i ara, cinc anys més tard, arriba en un punt de maduresa física i personal òptima.
Va néixer sense una part del braç dret, i ha trobat en la piscina el seu hàbitat natural. És habitual veure'l competir contra esportistes sense discapacitat, i és que qualsevol repte li és benvingut des que amb dos anys els seus pares van llançar-lo a l'aigua en el CN Sabadell. Li van negar l'oportunitat de jugar a waterpolo perquè el que era l'entrenador no es va veure preparat per entrenar-lo, i tot això l'ha convertit en el nedador que és avui.
La marató femenina va debutar en els Jocs Paralímpics de Rio 2016, i la primera campiona de la història va ser l'atleta de Castelldefels. Abans, a Londres 2012 va guanyar el bronze en els 1500m, però s'ha demostrat que la distància de la marató li va com anell al dit.
A Rio va aconseguir l'or de la forma més difícil, sense guía, ja que no s'havia adaptat a la calor i la humitat i no va poder competir. Congost, que pateix una deficiència visual, va creuar la meta sola, eufòrica i exhausta a parts iguals, i allà l'esperava el seu entrenador i parella.
Té en el seu poder diversos rècords mundials, i molts el marquen com a favorit a la medalla d'or en alguna de les competicions que disputarà. Nedarà en els 100m lliures, els 50m esquena i els 100m braça, una de les proves en què té el rècord mundial.
Propietari també d'una clínica de fisioteràpia a Vilafranca del Penedés amb la seva dona, que és podòloga, Ponce excel·leix dins i fora de l'aigua.
La barcelonina, de 51 anys, ha canviat la bicicleta pel rem. En els Jocs Paralímpics de Londres 2012 va penjar-se la plata amb Mayalen Noriega en la disciplina de ciclisme tàndem. Ara ha passat a l'aigua, i serà a Tòquio formant part de l'embarcació espanyola de quatre sense timoner, una modalitat de rem.
Pepi Benítez, que pateix una deficiència visual, competirà amb l'extremeny Enrique Floriano, el basc Jorge Pineda i l'asturiana Verónica Rodríguez.
Als seus 44 anys, aquest nedador de Granollers participarà a Tòquio en els seus sisens Jocs Paralímpics. En cadascuna de les cinc edicions en què ha competit ha tornat a casa amb medalla, de Sydney 2000 a Rio 2016.
A la ciutat australiana va guanyar un or, a Atenas 2004 també va guanyar un or, a més d'un bronze, a Pequín 2008 va sumar un nou bronze i a Londres 2012 i a Rio 2016 va guanyar dues plates. Ara, a Tòquio, ho té clar: no vol trencar la ratxa i vol tornar amb un metall penjat al coll.