Joaquim Carandell (Manlleu, 1994) és president de la Unió Esportiva Tona —de Tercera Federació— des de fa una dècada. Exjugador de l'equip osonenc, ara manté el seu càrrec de màxim mandatari del club en una temporada que pot acabar sent molt il·lusionant i sabent que lluitaran per aconseguir l'ascens a Segona Federació. L'estrena de la pretemporada va ser amb victòria contra el Barça Atlètic. I després de ser rebut al plató d'ElNacional.cat, Carandell ha confirmat la seva idea d'assaltar la presidència de l'entitat culer en un futur.
Com valores la victòria del Tona contra el Barça Atlètic al partit de Festa Major?
Ja vaig dir-ho quan es va acabar la jornada, que al final la millor victòria van ser les més de 1.500 persones que es van acostar al municipal de Tona. Sí que és veritat que era un ambient festiu, és festa major al poble, i es noten, però poder-ho arrodonir amb una victòria contra el Barça Atlètic, encara que venien molts juvenils, per a un Tona sempre és un motiu d'orgull.
És una victòria de molt prestigi per aquesta pretemporada...
Orgull. Tan sols perquè vingui el Barça amb la samarreta i l'escut, doncs ens hem de felicitar. I la temporada sempre és il·lusionant. Començar una temporada nova: tenim moltes cares noves, tenim entrenador nou, tenim direcció tècnica nova, per tant, molts canvis. El primer partit va sortir tot rodó, la gent va venir i esperem que això també serveixi de ganxo de cara a la temporada. I per tornar a fer una temporada bona a Tercera Federació i continuar aquesta trajectòria que portem dels últims anys, que crec que és molt bona.
Abans del partit vas rebre un homenatge inesperat, de la teva dècada al capdavant del Tona. Com el vas viure?
Molt especial. Al primer moment, no estava gaire convençut de fer-ho, perquè a mi m'agrada molt estar pendent de la gent que arriba, estar a l'entrada, saludar, i em van trastocar una mica els plans que portava per la jornada. La veritat és que vaig estar molt content, molt orgullós de la Junta que m'acompanya, que va tenir aquest detall. Al final, els presidents sempre són els que homenatgem jugadors, entrenadors que marxen; crec que ha estat tot un orgull i una satisfacció que també se'm reconegui la feina feta durant aquests deu anys.
Ets un president molt jove i vas començar poc més de vint anys. Com va ser l'inici?
Doncs el meu president predecessor, que em va encolomar aquesta responsabilitat, de la que li estic molt agraït, perquè soc en Joaquim amb 31 anys, segurament perquè soc president del Tona i m'ha fet ser la persona que he arribat a ser. I la veritat és que no tinc molts records que pugui puntualitzar ara del principi. Tot va anar molt fluid, va anar molt ràpid, però jo al final era jugador del club i tenia certa relació amb els jugadors del primer equip; amb la Junta també m'hi portava molt bé, seguia molt l'equip, i d'una cosa a l'altra va portar que em fessin la proposta. I suposo que amb la inconsciència d'un noi de 21 anys d'agafar aquesta responsabilitat, vaig dir que sí. Però bé, les coses han anat bé i crec que s'estan fent bé i, per tant, content de la feina feta.
Com ha estat l'evolució en aquests deu anys?
En l'àmbit esportiu, vam agafar l'equip a Primera Catalana i el primer any vam baixar a Segona. Crec que això va ser un cop molt dur. Jo recordo que aquella temporada, que perdíem tot sovint, evidentment, molts dies no dinava. Hi havia dies que ni dinava ni sopava perquè em sentia molt responsable de la decepció. I és allò que diuen que fas un pas enrere per fer-nos dos endavant. Crec que aquí va ser l'exemple clar: vam assolir llavors amb tres anys l'ascens a Tercera Federació, i la veritat és que des de llavors la feina s'ha fet bé. El futbol base té una bona salut, tenim una bona relació amb l'Ajuntament, que ens canvia la gespa natural per artificial per poder tenir tots els camps disponibles al 100%, funcionem per a tots els nens i jugadors del club... per tant, crec que el club té projecció, creixerà, i per això hi estarem.
Alguna anècdota curiosa per la teva joventut?
L'anècdota més curiosa és que al principi anaves al camp i a l'entrada sempre hi ha la persona que demana qui és, i sempre: "El president". Moltes vegades havia de venir el delegat o algun directiu que feia més temps que hi era per dir: "Sí, sí, ell és el president, que passi i no li feu pagar entrada". A part que al principi les xerrades davant dels jugadors i del cos tècnic es complicaven una mica, segurament no tenia tanta expertesa, però de mica en mica es va anar donant la dinàmica i ho hem anat traient.
Esportivament, com es preveu que serà la temporada del Tona?
A la Tercera Federació sempre és molt difícil fer prediccions. Sí que és veritat que hi ha cinc equips que tenen pràcticament, no diré adjudicades, les cinc primeres places, però que per circumstàncies han de ser d'aquests equips. Llavors jo crec que al Tona hem fet una molt bona plantilla, la secretaria tècnica ha treballat molt bé, hi ha hagut tretze altes perquè hi ha hagut moltes baixes, però crec que podrem donar guerra a la categoria com fem els últims anys. I si un d'aquests cinc equips que creiem que estaran a dalt, si es despista una mica, estic segur que el Tona estarà allà per intentar colar-se entremig d'aquests. La veritat és que, vist el partit contra el Barça Atlètic, com entrenen i, sobretot, sempre dic jo, a part de ser bons jugadors, fitxem bones persones; crec que això farà tenir un grup humà maco, que crec que s'està congeniant bé en aquestes poques setmanes que el tenim en actiu, però fa bona pinta.
Com el Tona ha plantat cara i ara és més amunt dels rivals d'Osona com el Vic o el Manlleu?
No me n'amago; al final és qüestió de pressupost, també de saber gestionar-lo bé, perquè moltes vegades dos i dos en el futbol no fan quatre. Però crec que s'han destinat certs recursos econòmics, de temps, de persones, de gent que s'ha implicat molt en el projecte. Segurament en aquests altres clubs sempre tens Juntes que s'impliquen més, o directors esportius que no hi són tant, o entrenadors que fan que se sumi des de baix a la base i tothom se sumi el projecte. Crec que aquí es va encertar fa uns anys amb les persones que em van acompanyar, perquè estic segur que si elles no n'hi hagués set, com és el cas d'en Ricard Farrés, l'entrenador que va estar cinc anys amb mi; en Marc Francolí, que també va estar a la direcció esportiva; el Marcel Martí, que també ens acompanyava, doncs estic segur que si no hagués encertat amb aquestes persones de posar-me-les al costat, per molt millor pressupost que puguis tenir a Primera Catalana o no encertis amb els jugadors, no hagués funcionat. I aquí, en aquest cas, és veritat que ara a Tona tenim una bona salut pel que fa a nivell futbolístic. És veritat que al principi costa molt, però ara va tot molt rodat. Tu tens patrocinadors com la marca Parlem, que és molt reconeguda, que ens ajuden al projecte perquè fem les coses bé i, al final, tenir aquests suports fa que tot això es pugui tirar endavant temporada rere temporada. Anem per la cinquena i segurament vindran moltes més.
Quins objectius tens com a president?
L'objectiu del Tona és fer el club sostenible, que el dia de demà, quan no hi sigui la meva Junta, la que vingui darrere pugui tenir les mateixes condicions per poder competir a Tercera Federació. Jo crec que estem molt a prop, o si és que aquest any no ho aconseguirem, perquè el dia de demà el club pugui funcionar a la perfecció i que no depengui d'una Junta Directiva. Si d'aquí a dos anys s'acaba la nostra legislatura i entra una altra Junta, doncs aquesta pugui tenir-ho tot més o menys cuidat i controlat perquè es puguin anar assolint temporades i objectius ambiciosos pel club.
I has arribat a comentar que t'agradaria ser president del Barça.
Soc soci des que tinc deu anys, he vist totes les finals de Champions possibles en directe, he fet mil desplaçaments, i jo crec que, com tota persona que li agrada el futbol, la seva ambició màxima pot ser president del Barça. I més sent soci i com a seguidor que soc del Barça. Suposo que la relació que em manté de ser president del Tona; sempre el somni pot ser arribar a ser president del Barça, que seria un orgull. Crec que el president del Barça segurament és la persona més coneguda en l'àmbit mundial pel que fa a catalanitat i, per tant, això també seria un altre motiu d'orgull. Tots vivim d'il·lusions, encara que no s'acabin assolint, però tenint aquesta ambició.
Tens una experiència de deu anys com a president del Tona, però ser president del Barça és molt diferent.
Evidentment, que no és el mateix. Pot ser un somni i pot ser una utopia, però jo crec que amb ganes, esforç i sacrifici, com el que he dedicat aquí al Tona —perquè al final també són moltes hores que he deixat de fer coses amb els amics, o caps de setmana que no he pogut marxar—, ser president d'un club com el Barça, l'entrega és màxima. Però és que la recompensa estic segur que també és molt rellevant. Si les ganes i la idea hi són, i en algun moment pot sortir el fil conductor, doncs ho intentarem. No és cap objectiu que em marqui de posar-me alguna obligació, però d'il·lusió es viu i d'això en serem.
Candidat a la presidència del Barça a les eleccions del 2031?
Falta molt, però sempre les portes estan obertes. Curiosament, quan parles del Barça, se'm recorda molt per aquestes coses: "Ostres, tu sí que ets president del Tona, però en una entrevista vas dir que volies ser president del Barça". Quan surt el nom del Barça en alguna entrevista o en algun lloc, tothom se'n fa ressò i coneixedor. I la veritat és que va ser molt graciós, perquè tinc moltes anècdotes de gent que em parava dies posteriors a l'entrevista i em comentava, i de fet molts t'animen; no et coneixen de res, però la gent t'anima igualment.
Pots anar ara pels camps i dir que "soc el president del Tona i futur president del Barça"?
No seré tan exagerat en fer aquestes premonicions.
I què en penses de Joan Laporta, l'actual president del Barça?
Jo crec que molt bona. Veníem d'uns anys, evidentment, castigats per la covid, però que el club va quedar malament tant en l'àmbit econòmic com esportiu. Tenim la sort que han aconseguit fer un equip jove, de la casa, que ens recorda una mica els anys bons de l'època de Pep Guardiola, que en Jan (Laporta) ja va fer la seva feina. La gent està il·lusionada, que això és el més important. Crec que aquest Barça ha tornat una mica a enganxar; ara ja fa unes temporades des que ha arribat Flick. De fet, per això jo crec que hi va haver tanta gent al camp, perquè veure jugadors joves del Barça al camp del Tona i que poden acabar la temporada amb el primer equip, també fa que la gent es mogués. Crec que al Barça li esperen molts anys bons i amb jugadors de la casa, que això al final també fa que sentin més els colors i la gent també ho senti més nostre.
I què li diries a Joan Laporta si te'l trobessis?
Jo li diria que el dia que vulgui, a Osona es menja molt bé, tenim els bons restaurants, que està convidat per tenir una conversa de president a president.
Les incorporacions que ha fet el Barça aquest any, previsió de plantilla amb nous fitxatges, com veus aquest equip?
Amb els jugadors que hi ha ara mateix... Lamine Yamal, Cubarsí, els nous fitxatges, que la veritat que per mi han sorprès perquè no els tinc molt vistos... i crec que la direcció esportiva del Barça està treballant molt bé fa anys. Flick segur que ha triat els jugadors per apuntalar les peces claus que li falten i les posicions, i estic segur que ens donaran resultats.
No sé si diries al Barça de fitxar algun jugador del Tona que estigui destacant.
En tenim algun de jove, que crec que aquest any ho farà molt bé. Va destacar, per exemple, en Toni Cao, que va fer el primer gol (del partit de pretemporada entre el Tona i el Barça Atlètic), però crec que tenim alguna possible perla que hem tret d'algun juvenil del Gimnàstic de Manresa, que jo crec que farà molt bona temporada. Que el vigilin de prop!
L'entrevista a Joaquim Carandell, president de la UE Tona