Iñigo Martínez ha posat rumb a l'Al-Nassr. El central basc, que va ser una de les peces fonamentals del Barça la temporada passada, ha fet les maletes cap a l'Aràbia Saudita en una decisió inesperada. Ara, el defensa ha parlat a Onda Vasca, on, entre altres temes, ha comentat la seva decisió de marxar del club blaugrana.
Martínez reconeix que la notícia ha agafat molts aficionats culers per sorpresa. “A molts els va agafar a contrapeu. A més, a l’afició li vaig entrar bé, vaig generar il·lusió i, al final, marxar els va sorprendre. Però són coses del futbol i avui dia estem acostumats a canvis d’un dia per l’altre”, ha explicat. El factor econòmic ha estat determinant en la seva decisió: “Econòmicament, avui dia no es pot comparar aquesta lliga amb cap altra. Veient la meva trajectòria i el que havia aconseguit, era el moment de fer el pas. La carrera d’un jugador és curta: tinc 34 anys i aquests trens passen una vegada, si és que passen, i és complicat dir que no”. El basc reconeix que l’oferta rebuda va ser impactant: “Quan veus la proposta, ni t’ho creus: ningú està preparat per això. Jo havia estat un peó al futbol, i cal viure-ho per entendre què és una oferta així”.
"Ho va entendre des del primer moment"
La decisió també va agafar per sorpresa Hansi Flick. “En vaig parlar amb ell a la tornada de la gira, perquè tampoc volia afegir més coses al que ja estava passant. A Barcelona li vaig ser sincer, perquè sabia que m’entendria perfectament. Em quedava un any de contracte i, amb 34 anys, aquestes opcions passen poques vegades. El va sorprendre, però ho va entendre perfectament des del primer moment. Va ser una conversa agradable, amb molta emoció, i em va saber molt greu perquè hi havia un afecte mutu. Va ser trist, però no tens; era el moment de dir adeu i sabia com era d'important per a ell”.
Tot i haver estat a gust al club, el central admet que, amb un contracte més llarg, potser hauria continuat: “Segurament m’hauria plantejat seguir si hagués tingut més anys de contracte. El meu sou era important i estàvem bé. No és fàcil prendre aquesta decisió, no només per arrossegar-hi la meva dona, sinó també els meus fills; tot canvia. Potser m’ho hauria pensat més, sí”.
"Em venia de gust ser al nou Spotify Camp Nou"
El comiat del vestidor va ser especialment emotiu: “Vaig mantenir la compostura perquè em conec, però per dins estava afectat, i els companys també ho estaven. He tingut una sortida excepcional, sempre m’han donat suport. No va ser fàcil al principi per les lesions, però després vaig remuntar amb escreix. En poc temps vaig guanyar molt d'afecte. No és la quantitat de temps, sinó la qualitat”. Com a única espina, lamenta no poder jugar al nou estadi: “L’única espina que em queda és no poder conèixer el nou camp: em venia de gust ser al nou Spotify Camp Nou i veure’l”.
Finalment, també ha parlat sobre el “no” de Nico Williams al Barça. “Tot l’estiu vam estar insistint amb ell i, al final, ha decidit quedar-se. Me n’alegro si era la decisió que volia prendre. És un gran jugador i una persona espectacular. Ens hauria encantat tenir-lo a Barcelona, però li desitjo que li vagi bé i torni a ser el Nico de sempre”.