Al Barça comença a notar-se una tensió suau però constant al voltant de Marcus Rashford. I és que, mentre Hansi Flick l'utilitza cada cop menys, per la seva irregularitat, per la seva falta d'impacte i per aquesta joc sense pilota que al tècnic alemany no el convenç en absolut, des dels despatxos estan empenyent en la direcció contrària. La directiva sí que el vol veure sobre la gespa, i no precisament per qüestions esportives. La realitat és que, malgrat el seu recent baixó, Rashford continua sent un nom amb mercat. I això, amb la situació econòmica actual del Barcelona, és fonamental.

El Barça ve negoci i vol revaloritzar Rashford

Cal destacar que el que es mou darrere d'aquesta insistència no és una simple aposta futbolística, sinó una operació econòmica calculada al detall. Al club creuen que, si juga més, si marca i si assisteix, el seu valor creixerà. I que aquí hi ha la veritable jugada de Deco. El director esportiu vol activar l'opció de compra de 30 milions i col·locar-lo després per uns 50 milions a l'estiu. Un benefici net que el club considera una oportunitat massa llaminera com per deixar-la passar. I és que el Barça no està per despreciar plusvàlues, i encara menys quan es tracta d'un jugador amb nom, internacional i encara amb tirada mediàtica.

Flick no ho veu clar: Rashford no encaixa en la seva idea

Tanmateix, Hansi Flick no està del tot còmode amb la decisió. Per a ell, Rashford és un futbolista amb talent, sí, però desconnectat quan l'equip no té la pilota. I en un Barça que intenta recuperar la pressió, la intensitat i l'ordre, aquest detall pesa moltíssim. Per això l'ha anat deixant en un segon pla, apostant més per Raphinha i Ferran Torres, que li donen una altra energia, una altra implicació, un altre tipus de sacrifici. Però la direcció esportiva insisteix, volen que li doni més minuts. El volen sobre el camp, el volen visible i participant per justificar que continua sent un jugador de nivell.

Així doncs, Hansi Flick es troba en una d'aquelles situacions que cap entrenador gaudeix: haver de gestionar decisions que no vénen de la banqueta, sinó del despatx. I Rashford, que cada cop pesa menys en el futbolístic, podria acabar sent clau, però només en l'econòmic.