Els derbis de Manchester sempre són partits dignes de veure, especialment si són a Old Trafford. Malgrat els anys irregulars que han patit al Manchester United, en contrast a l'època de bonança que estan vivint els citizens, la màgia d'aquests duels sempre troba maneres de sorprendre'ns. La passada temporada semblava que els dos equips s'havien tornat a igualar, ja que van arribar a enfrontar-se a la final de la FA Cup, però els red devils sempre acaben autosabotejant-se.
Manchester City i United arribaven a la jornada 10 amb una nova bretxa de punts entre ambdós. Els de Pep Guardiola arribaven com tercers, per darrere d'un Arsenal i un Tottenham que continuen invictes, mentre que els locals es trobaven vuitens, a sis punts del seu màxim rival, gràcies a dues victòries agòniques contra Brentford i Sheffield United que els servien per arreglar el seu pèssim inici de temporada.
La pena màxima desencalla el partit
Com era d'esperar, els campions de la Premier League es van presentar a Old Trafford amb la intenció de tenir la pilota. Els d'Erik ten Hag, per la seva part, no els quedava més remei que intentar sobreviure al poder ofensiu del seu rival i intentar agafar-los desprevinguts en defensa. Erling Haaland va estar a prop d'obrir la llauna aprofitant una pilota que havia quedat mort sobre la línia. Però el noruec va haver d'esperar que l'àrbitre, Paul Tierney, xiulés penal després de revisar en el VAR una innecessària agafada de Rasmus Holjund a Rodri Hernández per a posar el 0-1.
Haaland aconseguia així el seu desè gol en la Premier League. L'estrella noruega continua mantenint un gran ritme golejador. Encara que aquesta temporada no ha trobat encara el seu millor punt de forma, ja que el seu equip ha trobat a faltar la seva aparició en alguns dels partits més complicats de la temporada. Ni en la Community Shield contra l'Arsenal ni en les dues úniques derrotes que ha patit el City en Premier, també contra els gunners i contra els Wolves, el noruec no va ser capaç de marcar. A Champions League, les portades les havia ocupat el seu company en la davantera, Julián Álvarez. L'argentí està comptant amb més minuts des de l'onze inicial, i ja ha sumat 7 gols en totes les competicions.
Però l'ex del Dortmund es caracteritza per la seva capacitat per marcar quan menys ho esperes. Va estar a prop de fer-ho abans del descans, quan el United semblava que podia igualar el partit. Els de ten Hag, animats pel seu públic, van vorejar el gol amb un tir de Scott McTominay que va haver de treure a córner Ederson en una molt bona mostra de reflexos. En l'última jugada de la primera part, Phil Foden va centrar una pilota que Haaland va cabotejar a boca de canó. Però la seva rematada la va treure Onana en una acció de molta fe, mantenint així el desavantatge d'un sol gol per al seu equip.
Haaland no perdona dues vegades
Ten Hag va canviar Amrabat, que havia vist groga alhora que Foden per una disputa entre ambdós, per Mason Mount a la tornada dels vestidors. Però el tècnic neerlandès no va tenir temps de provar el seu experiment, ja que Bernardo Silva li va posar un nou centre a Haaland perquè, aquesta vegada, aconseguís el seu doblet de cap. La jugada havia estat pràcticament idèntica a la que havia salvat Onana en el primer temps, però aquesta vegada el resultat va ser favorable als visitants.
Sense necessitat d'un gran desplegament, el City havia aconseguit deixar pràcticament sentenciat el partit. Un nou exemple que Guardiola no ha acusat la baixa d'Ilkay Gündogan, un dels seus pilars en el centre del camp la passada temporada, ni la sortida a l'Aràbia Saudita de Riyad Mahrez o Aymeric Laporte. I malgrat invertir més de 200 milions d'euros entre els fitxatges de Josko Gvardiol, Matheus Nunes, Jérémy Doku o Mateo Kovacic, l'onze presentat en el derbi estava conformat gairebé totalment per aquells jugadors que van donar al City la seva primera Champions League de la història. Només Gvardiol, en el lateral esquerre, era un nouvingut.
Una altra baixa, en aquest cas imprevista, amb la que ha hagut de bregar el tècnic català és la de Kevin de Bruyne, qui no juga des del mes d'agost. El belga va haver de retirar-se en el primer partit de lliga, a casa del Burnley, després de sentir unes molèsties a la zona del tendó de la sofraja. El propi Guardiola va confirmar que la seva lesió seria per a diversos mesos en la roda de premsa prèvia a la Supercopa d'Europa contra el Sevilla, que els sky blues acabarien guanyant en la tanda de penals. El protagonista d'aquella nit va ser Cole Palmer, qui va empatar el partit, igual que va avançar els seus en la Community Shield. L'anglès semblava que podia ser el nou Foden, però finalment va marxar al Chelsea per 47 milions d'euros.
Foden tanca la golejada
Precisament, va ser el del planter l'encarregat d'arrodonir el resultat, aprofitant una passada de la mort de Haaland. El noruec, lluny d'obcecar-se amb aconseguir l'hat-trick quan tenia opció de rematada, va preferir assegurar donant l'assistència a l'anglès per aconseguir el gol amb què alguns aficionats locals marxarien de l'estadi.
El City sumava així la vuitena victòria en lliga que li mantenia tercer. Els de Guardiola es preparen per a un mes vinent en què s'enfrontarà a tres membres del Big-Six de forma consecutiva, visitant a un Chelsea que encara que estigui en hores baixes sempre pot lluitar, i rebent a l'Etihad Stadium a un Liverpool i un Tottenham que s'apunten a la lluita per la Premier. Els citizens tindran l'oportunitat de demostrar el seu poder futbolístic davant dels encarregats de trencar el domini absolut que han mostrat en lliga en els últims anys.
Amb la suma de nous complements que sumen profunditat de plantilla, el City li plantejarà als seus rivals una cursa de fons molt dura per la lliga. Alhora, es posicionen com els màxims favorits a repetir el títol de campió a la Copa d'Europa. Amb més recursos i alternatives que mai, i amb una base que ja té experiència en instants clau, Guardiola s'enfronta a un altre any en què serà el rival a batre en totes les competicions.