El Manchester City no ha tingut pietat de l’Arsenal (0-3) i s’ha proclamat campió de la Carabao Cup. La versió més efectiva dels citizens ha servit a Guardiola per guanyar el seu primer títol a Anglaterra. El tècnic de Santpedor ha plantat cara a la Federació Anglesa de Futbol i ha portat el llaç groc durant la final, disputada a Wembley.
Sense oposició
Aquesta temporada, a Anglaterra, el futbol és un esport en què juguen onze contra onze i sempre guanya el Manchester City. Els de Guardiola han tornat a demostrar que no tenen rival al Regne Unit i que la seva eliminació de la FA Cup va ser un miratge. Líders destacats a la Premier, els citizens han aconseguit avui el seu primer títol des de l’arribada del tècnic de Santpedor a la banqueta de l’Etihad Stadium.
I això que a la final de la Copa de la Lliga (Carabao Cup per raons de patrocini) s’hi ha topat amb un Arsenal molt necessitat d’alegries i de bons resultats. De títols, al cap i a la fi. Wegner pretenia conquerir, a Wembley, l’única competició anglesa que li falta per convertir-se en el vuitè tècnic que ho guanya tot a Anglaterra. El conjunt londinenc no es troba en el seu millor moment -de fet, haurà de lluitar de valent si vol aconseguir la classificació per a la propera edició de la Champions- i la d’avui era una oportunitat de renéixer que no podien deixar escapar.
Hi ha projectes, però, que senzillament estan destinats a no guanyar. I és que l’Arsenal ha competit i ha impedit que sobre la gespa la diferència que els separa a la Premier es traduís en una superioritat aclaparadora del seu rival, però no ha pogut tastar el sabor de la victòria. El City més sòlid dels últims anys ha tirat d’ofici i qualitat per sobreposar-se als gunners.
Efectivitat contra impotència
El primer culpable d’això ha tornat a ser, un cop més, Agüero. En una jugada aïllada al minut dinou, el davanter argentí ha realitzat una gran acció individual que ha culminat amb una vaselina. La pilota ha superat Ospina i ha vist porteria en el que ha estat l’únic gol d’una primera part que no ha destacat per la seva vistositat. Com en els altres grans partits del futbol anglès d’aquest curs, el nivell general no ha estat a l’altura de les expectatives.
La por a perdre ha pesat més que les ganes de guanyar en ambdós conjunts, i fins i tot un equip tan atrevit i extravertit com el Manchester City ha estat de conservador. D’intensitat i ganes no n’han faltat, però la condició de partit transcendent ha impregnat els jugadors d’un nerviosisme que s’ha traduït en moltes impressions. Errors inusuals en els dos finalistes que han fet del partit un compromís poc atractiu.
Els minuts han anat passant, però, i els citizens s’han trobat, literalment, amb una diana que els ha donat tota la tranquil·litat del món. Ja a la represa, i quan encara quedava mitja hora per al final, Kompany ha pescat una pilota morta dins l’àrea i no ha perdonat. Impotència londinenca i deliri de l’afició de Manchester a Wembley. El primer títol de Guardiola a Anglaterra estava més a prop que mai.
Premi a la insistència
Amb l’Arsenal molt tocat, Silva ha fet més gran la ferida cinc minuts després i ha sentenciat el partit amb un xut creuat. Contràriament al que li va passar la setmana passada contra el Wigan (quan el domini no es va traduir al marcador), el City s’ha servit d’una eficàcia golejadora pràcticament impecable per certificar la seva coronació.
Després d'una temporada i mitja, Guardiola ha aixecat el seu primer títol des de la seva arribada a l'Etihad Stadium. L'entrenador de Santpedor, que tot i la persecució de la Federació Anglesa ha seguit demanant la llibertat dels presos polítics, ha trobat premi a una temporada excel·lent que, si no hi ha cap sorpresa majúscula, millorarà amb la consecució de la Premier League. La Champions League, gran objectiu per posar la cirereta al pastís.