El Manchester City s’emporta tres punts vitals d’Old Trafford després de guanyar el Manchester United (1-2). Un partit que serveix perquè Pep Guardiola presenti en societat el seu nou projecte amb una exhibició de futbol primorós. José Mourinho ha reaccionat a la segona part però el City ha demostrat que també sap defensar i patir per assegurar la victòria.

Repàs d'entrada

Les cartes estaven marcades abans de començar. Tothom es podia imaginar com començaria un partit amb dos entrenadors que han demostrat amb escreix a què els agrada jugar. Però ningú podia suposar que les diferències fossin abismals. El City ha sortit a dominar i controlar un United que ho fiava tot al contracop.

Exhibició tàctica de Guardiola en el seu primer gran partit a la Premier League. El de Santpedor ha fet enorgullir a l’afició citizen que omplia part d’Old Trafford. Aplaudiments en cada llarguíssima possessió que començava als peus de Claudio Bravo, debutant a Anglaterra. Mourinho no trobava solucions a una demostració de superioritat insultant.

El primer gol del City, però, ha arribat amb les armes de l'United. Una pilota llarga des de la defensa, una pentinada del davanter centre i definició de De Bruyne davant la sortida de De Gea. Un gol 100% anglès de l’equip menys anglès de la Premier. 

Havien passat només 14 minuts però als fans de l'United se’ls havia fet tot un món. Estaven patint un bany futbolístic. Sense pal·liatius. La situació encara empitjoraria amb el 0-2. Kelechi Iheanacho ha aprofitat un refús del pal després d’un xut de De Bruyne per fer el segon gol, a plaer, a dins de l’àrea petita.

El resultat era curt pel que s’estava veient a sobre del camp. El City dominava, l'United patia. Mourinho havia disposat un 4-2-3-1 per explotar les pèrdues citizens en defensa i al mig del camp. Però han estat incapaços de generar perill.

Els red devils necessitaven alguna acció per recuperar la cara al partit. I l’han trobat gràcies a Zlatan Ibrahimovic. Quan menys s’ho mereixia, el United ha trobat el gol. Una errada de Bravo en una centrada lateral de Wayne Rooney, ha propiciat el gol d’Ibra. 2-1 al descans i Mourinho donava gràcies per un resultat que havia provocat el seu desafortunat plantejament.

Un nou partit

Mourinho ha mogut la banqueta per posar fre a l’estampida del City. I ho ha aconseguit. Han entrat Rashford i Herrera per Mkhitaryan i Lindgaard. El United buscava tenir més protagonisme amb la pilota i pujar les línies de pressió. Dos minuts després Ibra ha tornat a avisar amb un cop de cap que ha aturat Bravo.

El guió era totalment diferent. I el control i les jugades llargues han donat relleu a un partit purament anglès. Anades i vingudes, un partit sense amo i una moneda que podia caure de qualsevol banda. Rashford ha fet el 2-2 però el seu gol l’ha anul·lat l’àrbitre per un clar fora de joc. El City sortia al contracop, fent valer la qualitat dels seus jugadors, sobretot de David Silva, que ha ofert un autèntic recital de com controlar els temps del partit.

De Bruyne ha tingut l’ocasió més clara de la segona part amb una pilota que després de tocar al pal esquerre de la porteria de De Gea s’ha passejat per la línia de gol. El partit s’ha tornat imprevisible. 2-2 o 1-3. Apostar era impossible.

La intensitat per bandera

Els últims minuts han estat el paradigma de la Premier League. La millor imatge per vendre la Lliga arreu del món. Cap dels dos equips s’ha guardat res. Mourinho ho ha arriscat tot amb una defensa de tres. Un punt era bo després de veure com havia anat el partit. Guardiola posava encara més pedres al mig del camp per evitar ensurts i controlar les segones jugades.

El partit també es jugava a les banquetes. Moviments tàctics per empènyer el resultat cap a una de les dues bandes. El desgast i la intensitat eren extrems. Uns defensaven el premi, els altres buscaven robar-lo. El City s’ha oblidat de la possessió per guardar amb clau tres punts que marquen l’inici de Lliga.

Pep Guardiola marxa d’Old Trafford demostrant que tot i que només porta un mes competint amb el Manchester City, ho té tot de cara per canviar la mentalitat d’un equip que presenta la candidatura a la Premier League. Un recital de 45 minuts de joc de possessió contra un dels equips més físics del món. Un recital contra José Mourinho. Partit difícilment millorable.