La nit en l'Estadi Lluís Companys va tenir tots els ingredients d'una gran cita europea: intensitat, remuntades, talent jove desbordant... i també ombres. El FC Barcelona va firmar un vibrant 3-3 davant de l'Inter de Milà en l'anada de les semifinals de la Champions League, però no tots van sortir reforçats del duel. Un dels noms que més incòmode va quedar després del xiulet final va ser el del jove lateral esquerre Gerard Martín.
Als seus 20 anys, el del planter ha estat una de les apostes de Hansi Flick per apuntalar la defensa aquesta temporada, especialment per la falta d'efectius a aquest flanc. Però davant un rival de l'abast de l'Inter, l'exigència va ser màxima, i Gerard no va estar a l'altura. Les constants pujades de Dumfries i les diagonals de Thuram el van superar constantment, obligant el tècnic alemany a prendre una decisió dràstica: substituir-lo en el descans.
El rendiment Gerard Martín preocupa
Aquesta no és la primera vegada que Flick el relleva en una cita clau. Ja va passar a la final de la Copa del Rei davant del Reial Madrid. Gerard va firmar bons minuts en la primera part, però es va anar diluint en la segona fins que la seva substitució es presentava necessària. I encara que l'entrenador ha defensat públicament la política de donar minuts als joves, cada vegada sembla més clar que no confia plenament en Gerard Martín quan el context exigeix fiabilitat.
Mentrestant, Íñigo Martínez, que va entrar al seu lloc, va complir solvència. La seva experiència, col·locació i temprança van contrastar amb la fragilitat defensiva mostrada en els primers 45 minuts. El contrast va ser evident, i no va passar desapercebut ni per a la banqueta ni per als aficionats.
Dubte per al partit de tornada
Amb la tornada en San Siro a la cantonada i encara amb el dubte de Balde, la gran pregunta és si Flick tornarà a apostar per Gerard o si el seu cicle com a lateral de referència en aquesta Champions ha acabat abans de temps. Ara per ara, l'únic segur és que el jove defensor haurà de treballar no només en el seu rendiment físic, sinó també en recuperar la confiança d'un entorn que comença a veure-li com una baula feble.