A punt de començar l'elecció del nou papa al Vaticà i ja tenim la primera fumata negra a Milà. El Barça ha rebut un cop molt dur contra l'Inter de Milà al partit de tornada de les semifinals de la Champions League i s'ha quedat sense el tan desitjat premi de tornar a final europea una dècada després. Partit culer molt boig, amb millora brutal per remuntar, però al final marxant cap a casa amb el cap cot, encara que amb l'orgull d'haver competit, però havent d'afrontar un final de Lliga que encara es pot complicar.
El pitjor Barça de la temporada
El partit, tot i que semblava que començava bé, ha anat cada vegada a pitjor. Els italians, lluny de deixar la seva manera de ser, han estat difícils de superar i molt batalladors. Cada jugada era com si fos l'última, i el Barça no podia combatre amb això. A més, la precisió i l'eficàcia culer han desaparegut per complet. Un Barça desdibuixat a Milà, que ha deixat de ser aquell equip temible. I ha mostrat la pitjor versió de la temporada.
El pla de Hansi Flick no funcionava. Dani Olmo estava fent un partit desastrós al mig del camp, sense ser protagonista i perdent pilotes perilloses. D'una errada seva ha arribat el primer gol de l'Inter. Però és que Lamine Yamal, tot i intentar-ho, jugava sol contra tothom. Raphinha ha estat una ombra d'aquell gran jugador que ha estat durant tota la temporada, Ferran Torres ha estat un dofí més que un tauró, i així un gran nombre de futbolistes. Només semblava que se salvaven els centrals, amb Iñigo Martínez i Pau Cubarsí fent una bona feina. Però el defensa català ha comès una errada abans del descans i ha originat el penal de la discòrdia.
L'orgull de ser del Barça
Però el segon temps ha estat un recital culer, amb remuntada increïble gràcies a la increïble actuació de Pedri, Gerard Martín i Eric Garcia. I ha estat el central català qui ha fet un golàs per retallar les distàncies. Mostra de què és portar aquest escut al pit. Gerard Martín ha continuat amb el recital d'assistències després del gol de Dani Olmo. Un Barça incansable, que s'ha situat per davant al marcador i a l'eliminatòria amb el gol de Raphinha. Ha aparegut aquell Barça que punxa i que és increïblement superior als rivals. Sense cap mena de dubte, la millor versió.
Un equip de Hansi Flick que s'ha vist marxant amb la fumata blanca, però que finalment ha vist com han canviat els esdeveniments sense veure-s'ho venir. Empat a l'últim sospir del partit, i pròrroga. El Barça ha hagut de combatre contra tot i tothom, ja que l'àrbitre tampoc ha ajudat, i al temps extra ha acabat perdent.
En un sol partit definitiu s'ha vist el pitjor Barça de la temporada i també el millor. Tots els jugadors han donat la cara, d'aquella manera De Jong, Araujo i Ferran Torres, però ha quedat clar que de ganes de guanyar i d'orgull no en falten. Un equip ple de joves que ha hagut de marxar capcot i mirant la gespa. Però és per estar orgullosos perquè han donat la cara en tot moment. I aquesta fumata negra acabarà sent blanca la temporada vinent, l'altra o la següent. Que els culers no plorin, perquè aquest Barça no es rendirà i segur que guanyarà.