El 20 de maig de 1801 es va iniciar un conflicte bèl·lic entre Portugal i una aliança entre França i Espanya per les pretensions de Napoleó que els lusitans trenquessin la seva aliança amb Anglaterra, minimitzant així el seu poder naval a l'Atlàntic. La guerra va durar 18 dies, fins a la firma d'un tractat de pau a Badajoz, i va rebre el nom de Guerra de les Taronges perquè el ministre Manuel Godoy, durant la invasió de la ciutat d'Elvas, li va lliurar un ram de taronges a la reina Maria Lluïsa, amb qui les males llengües deien que mantenia una relació sentimental secreta.

Malgrat no aconseguir conquerir Portugal, Napoleó Bonaparte sí que va aconseguir el seu principal objectiu, que els lusitans tanquessin els seus ports als vaixells anglesos. França va vèncer, per a humiliació portuguesa.

França, flagell de Portugal

I en l'àmbit futbolístic, fins fa només 5 anys França també havia imposat els seus interessos per sobre dels de Portugal amb gran tirania, convertint-se en un autèntic mal de queixals per als lusitans.

Malgrat ser dues seleccions històriques, el seu primer enfrontament oficial no es va produir fins a l'Eurocopa de França 84, i ni més ni menys que a les semifinals, a Marsella. El partit va ser un monòleg francès, amb Platini, Tigana i Giresse com a grans líders, però Portugal va aconseguir forçar la pròrroga i fins i tot posar-se per davant. França, però, en un final èpic, va marcar 2 gols (3-2) per passar a una final en la qual superaria Espanya, curiosament la seva aliada, i executora, en la Guerra de les Taronges.

I la història es va repetir a l'Eurocopa de l'any 2000, quan ambdues seleccions es van tornar a enfrontar a les semifinals. França, que arribava de guanyar el Mundial 98, tenia peces del nivell de Zidane, Henry, Desailly, Vieira o Trezeguet, però Portugal no es quedava enrere amb jugadors com Figo, Rui Costa o Nuno Gomes. Com el 1984, el partit se'n va anar a la pròrroga amb 1-1, en la qual Zidane va marcar un gol d'or, de penal, enviant Portugal cap a casa.

I el 2006 la destí va tornar a donar-li una oportunitat a Portugal, que una altra vegada es va creuar amb França a les semifinals, i en aquesta ocasió en un Mundial, el d'Alemanya. França arribava qüestionada, ja que s'acostava un important canvi generacional, mentre que a Portugal Deco, Simao i Cristiano Ronaldo s'havien unit a Figo per configurar un equip temible. Tot i això, i després d'un partit molt igualat, França va tornar a guanyar la partida en eliminar Portugal amb un pírric gol de penal de Zidane.

La revenja portuguesa

I quan menys semblava que podria arribar la revenja lusitana, aquesta es va produir amb una enorme estocada. I és que el següent envit entre França i Portugal es va produir ni més ni menys que a la final de l'última Eurocopa, organitzada per França. Griezmann, Pogba, Giroud, Matuidi i companyia contra una Portugal que havia anat passant de ronda amb més pena que glòria i que a més es va quedar sense Cristiano Ronaldo als 25 minuts de partit.

França va dominar i va generar moltes més ocasions, però Portugal i la seva fèrria defensa van portar la final fins a la pròrroga, en la qual, ara sí, Éder Macedo va obrar el miracle.

I ara, és clar, és França la reclama revenja, ja que aquella derrota en un Stade de France ple de gom a gom encara no s'ha oblidat. Els de Deschamps, ja classificats, necessiten guanyar per assegurar-se la primera posició. Els lusitans, amb moltes opcions de passar com una de les 4 millors terceres, no es conformen i volen, com a mínim, la segona posició.

 

Imatge principal: moment en què Eder celebra el gol amb què Portugal s'imposa a França a la final de l'Eurocopa del 2016 / EFE