El Reial Madrid vivia temps de canvi. Era el final de l'era dels ‘galàctics’, una etapa caòtica. Entre ells, brillava, quan volia, Ronaldo Nazario, el ‘Fenomen’. Un talent únic. Un davanter irrepetible. Però també un jugador amb una vida nocturna que va acabar condemnant-lo. I va ser Florentino Pérez qui va decidir fer-lo fora.
El 2006, Fabio Capello va tornar a la banqueta blanca amb una missió clara: imposar disciplina. El tècnic italià sabia que tenia entre mans un vestidor ple d'estrelles, però també d'egos desbordats. I el principal problema era en Ronaldo. El brasiler ja no era el mateix que havia enlluernat al Camp Nou o a l'Inter. Tenia 30 anys, pesava 94 quilos i la seva motivació era mínima.
Capello reconeix la vida boja de Ronaldo fora dels terrenys de joc
Capello ho ha explicat anys després sense embuts. “Era un tipus a qui li encantava sortir de festa cada nit. Era un boig”, ha assenyalat en una entrevista a Itàlia recollida per diversos mitjans. Ho va intentar tot. Xerrades, sancions, dietes. Res no va funcionar. Ronaldo no volia canviar. El seu talent seguia intacte, però el seu compromís era inexistent. L’entrenador es va cansar. “Li vaig dir al president que havíem de deixar-lo anar. No hi havia esperança d’avançar”, ha confessat.
I Florentino Pérez, tot i que ja havia dimitit uns mesos abans, va deixar clar el camí: tolerància zero. Estava fart del descontrol que hi havia al vestidor. El seu successor, Ramón Calderón, i Capello van coincidir en una idea: l'equip necessitava un canvi radical. Així va arribar Ruud van Nistelrooy, procedent del Manchester United. L'holandès va marcar 33 gols en la seva primera temporada i es va convertir en el símbol de la nova etapa.
L'única solució va ser traspassar-lo
Mentrestant, Ronaldo s’apagava. Només quatre gols en tretze partits. El seu rendiment va ser tan baix que el club va decidir vendre’l per 7,5 milions d’euros a l’AC Milan. Va ser un adeu trist per a un futbolista que havia estat considerat el millor del món. “Era el millor jugador que he entrenat mai”, admet Capello. “Però no volia sacrificar-se. No volia entrenar. Només gaudir de la vida”.
Al Madrid, la seva sortida va ser rebuda amb alleujament i nostàlgia. Els companys sabien que amb Ronaldo tot podia passar: un gol impossible o una nit eterna en alguna discoteca madrilenya. El seu talent era tan gran com la seva indisciplina. Florentino havia apostat per ell anys enrere, però va entendre que mantenir-lo seria posar en risc el projecte.
Ronaldo va trobar a Milà la seva última gran aventura. A Itàlia, va reviure per moments, però ja no era el mateix. Les lesions, els excessos i el pas del temps van fer la resta. Tot i així, la seva empremta va quedar marcada. Al Bernabéu, malgrat tot, molts encara el recorden amb afecte. Perquè quan estava bé, ningú no podia aturar-lo. Però quan la nit el cridava, eren Capello i Florentino els qui no podien parar-lo.