En un mercat dominat pels milions i les decisions ràpides, Fermín López ha optat pel camí menys habitual: dir no a tres propostes que haurien multiplicat per dos el seu sou actual al FC Barcelona. Ho ha fet en silenci, sense ostentacions, però amb una convicció que ha sorprès fins i tot dins del club.
Mentre els focus es reparteixen entre els fitxatges i les sortides obligades pel fair play financer, el jove andalús s'ha convertit en un dels noms que més interès desperta a Europa. No és casualitat: el seu rendiment cada vegada que ha trepitjat la gespa ha estat indiscutible, encara sense ser un habitual de l'onze titular.
Fermín López resisteix a les temptacions
Aquest curs, tant el Chelsea com el Bayern de Munic el van col·locar en la seva llista d'objectius. Els seus informes parlaven d'un jugador versàtil, amb marge de millora i perfil competitiu. En ambdós casos, les propostes incloïen un salari net que duplicava el que percep actualment en el Barça. Concretament, sis milions d'euros per temporada. I, tanmateix, Fermín no va necessitar gaire temps per prendre una decisió: seguir en el Barça.
Però encara hi hauria hagut una tercera oferta. Més enllà d'Europa, la irrupció de l'Al-Ahli va ser encara més rotunda. El club saudita, disposat a tot per fer-se amb joves talents europeus, va traslladar al Barça una oferta de traspàs que superaria els 75 milions d'euros, més un contracte a llarg termini amb xifres fora de l'abast del futbol europeu tradicional. Per a qualsevol jugador de 21 anys, el vertigen hauria estat comprensible. Però Fermín, lluny de deixar-se enlluernar, va optar per romandre fidel al seu pla original.
No es mou del Barça
Sap que no té la titularitat assegurada. Amb la recuperació de Gavi, la consolidació de Pedri i les aparicions intermitents però estel·lars de Dani Olmo, el camí serà costa amunt. A això se suma la irrupció de Toni Fernández, una nova perla de La Masia que ja entrena amb el primer equip. Però en lloc de buscar excuses, Fermín ha parlat amb Hansi Flick i s'ha compromès a lluitar cada minut. Ningú dubta que ho farà.
Al vestidor ja és respectat per la seva ètica de treball. El cos tècnic destaca la seva mentalitat professional, i en la directiva hi ha consens: no es ven. Fins i tot s'estudia millorar el seu contracte actual per reconèixer el seu rendiment i la seva lleialtat en un moment clau.