Rodri va arribar al Mundial com a líder principal d'Espanya, però el seu rendiment està deixant dubtes. El migcampista apareix lent, arriba tard a cobertures i no aconsegueix abastar l'espai que exigeix el sistema de Luis de la Fuente. Aquesta falta de frescor està obligant els seus companys a multiplicar-se i ha convertit el jugador cridat a ordenar l'equip en una de les decepcions del torneig.
Pedri és un dels més perjudicats per la falta de nivell de Rodri. El canari hauria de rebre més amunt, prop de l'àrea i amb llibertat per connectar amb els davanters, però acaba baixant per ajudar en la sortida i tapar zones que Rodri no arriba. Aquest esforç redueix la seva claredat i l'obliga a gastar energia en tasques defensives que no haurien de recaure tant sobre ell.
Pedri està pagant el desgast de Rodri
El problema no es limita al migcampista del Barça. Fabián Ruiz, Dani Olmo i els laterals han de recórrer més metres quan Espanya perd la pilota. Rodri ja no corregeix amb la mateixa velocitat ni domina el centre del camp com ho feia abans, per la qual cosa l'equip necessita ajuntar més jugadors al voltant de la medul·lar. La conseqüència és una selecció menys equilibrada i més dependent del sacrifici col·lectiu.
Contra Àustria, Espanya va guanyar amb claredat, però el resultat no va eliminar els dubtes. Rodri va completar passades i va acumular quilòmetres, encara que això no significa que arribés bé a cada acció. El seu futbol continua sent pesat del que s'esperava i, quan el rival accelera, necessita que Pedri abandoni la seva posició per protegir-lo i evitar que la defensa quedi exposada.
De la Fuente ha de valorar l'estat físic
Luis de la Fuente confia en Rodri per la seva experiència, jerarquia i capacitat per controlar partits grans. No obstant això, el Mundial exigeix triar els futbolistes que estiguin millor físicament. Martín Zubimendi pot oferir més mobilitat, rapidesa en els suports i una pressió més intensa. Mantenir el titular pel seu nom podria acabar perjudicant els qui estan sostenint el funcionament de l'equip.
Rodri pot recuperar la seva versió, però fins ara està lluny del jugador dominant que Espanya esperava. La seva lentitud obliga Pedri a córrer més, defensar més lluny i arribar amb menys forces a l'àrea. També condiciona els qui comparteixen la medul·lar i altera els equilibris del conjunt. La selecció continua avançant, però la seva referència al centre del camp s'ha convertit en un problema que De la Fuente ja no pot ignorar.
