Eric Garcia està a punt d'acabar el Mundial sense haver jugat un sol minut amb Espanya. El central del Barça va arribar a la convocatòria després d'una temporada extraordinària, potser la millor des que vesteix de blaugrana, però Luis de la Fuente no l'ha inclòs en cap dels seus plans importants. El resultat és dur, perquè ha passat de ser un dels futbolistes més fiables del Barça el 2026, a viure tot el torneig des de la banqueta.
La situació sorprèn perquè Eric oferia molts arguments. Ha jugat de central, de lateral i fins i tot de migcampista quan l'equip ho va necessitar. Aquesta polivalència li va donar molt valor al Barça, especialment en una temporada llarga, carregada de lesions i necessitat d'ajustos per part de Flick. No obstant això, a la selecció aquesta mateixa versatilitat no li ha servit per a res.
De la Fuente no l'ha vist
Luis de la Fuente ha apostat per un bloc molt recognoscible. Pau Cubarsí, Aymeric Laporte, els laterals titulars i els centrecampistes de confiança han absorbit tot el protagonisme. Espanya ha funcionat, ha arribat a la final i el seleccionador no ha volgut tocar una estructura que li estava donant resultats fins a portar-lo a la final com a favorit.
El problema per a Eric és que ni tan sols ha entrat com a solució puntual. No ha aparegut per tancar partits, ni per donar descans, ni per cobrir una emergència. El seu Mundial s'ha reduït a entrenaments, escalfaments i espera. Això converteix el seu cas en un dels més cridaners de la convocatòria espanyola.
Un càstig difícil d'explicar
Parlar de càstig pot semblar dur, però la realitat esportiva és evident. De la Fuente l'ha deixat sense un mínim lloc malgrat el seu gran curs al Barça. No l'ha assenyalat públicament, ni ha criticat el seu nivell, però els minuts són el missatge més clar en un torneig d'aquesta mida. I Eric no n'ha rebut cap. Per al jugador, el cop és important. Arribar a un Mundial després de recuperar prestigi al Barça havia de ser una recompensa, no una condemna silenciosa. A més, quedar-se sense jugar també afecta la seva imatge exterior, perquè el mercat i els clubs miren molt qui competeix en els grans escenaris.
L'Eric tornarà al Barça amb una barreja estranya. Per una banda, té la tranquil·litat d'haver signat una temporada molt sòlida. Per l'altra, marxarà del Mundial amb la sensació que De la Fuente mai va arribar a confiar de veritat en ell. Espanya pot ser campiona, però l'Eric haurà viscut el torneig des de fora.