Ousmane Dembélé no és ni pretén ser un líder. El francès salta al terreny de joc amb un objectiu en ment: desequilibrar, regalar assistències i marcar gols, però exercir de comandant del seu equip no entra en els seus plans. Ell se centra en la seva tasca i en dies com avui demostra que la pot dur a terme de meravella.

No ser un líder, encara que pugui semblar negatiu, és un gran avantatge. Com el primer Messi -i sense ànim de comparar els dos futbolistes-, Dembélé juga el seu propi partit i no es deixa influir pels estímuls externs. L’extrem és conscient que els encarregats de tirar del carro són el 10, Suárez i, perquè no, Coutinho.

L’ex del Liverpool, al contrari que Dembélé, té una llosa sobre les espatlles que li impedeix brillar sobre la gespa. Potser per la seva personalitat, o potser pel preu que va costar, el brasiler s’autoexigeix ser un capità, especialment quan Messi no hi és. Contra el Leganés, l'ansietat i les ganes d’agradar al públic del Camp Nou li han jugat una mala passada.

Dembélé s’ha lesionat en el minut 65 i tot apunta que s’haurà de passar un bon temps lluny del terreny de joc. Amb el francès fora de combat, Coutinho comptarà amb més minuts, especialment si es té en compte l’atrafegat mes de febrer que s’acosta. Si vol tornar a enlluernar haurà de prendre nota i imitar l’actitud del seu company, i és que la millor estratègia per agradar al públic és jugar com si no t’estiguessin mirant.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat