El Barça travessa un inici de temporada ple d’interrogants. Més enllà de les lesions recurrents de jugadors importants, l’equip de Hansi Flick encara no ha assolit el nivell de joc que va mostrar la temporada passada. I tot i que les alarmes encara no estan enceses —la distància amb el Reial Madrid és de només cinc punts—, el conjunt blaugrana mostra un símptoma preocupant: ha encaixat gols en vuit partits consecutius, una dada que no es veia des de l’etapa de Ronald Koeman a la banqueta, entre gener i febrer de 2021.
Per què el Barça està encaixant tants gols?
Aquest registre, totalment anòmal en un equip que aspira a recuperar la seva solidesa, posa de manifest que el problema no és puntual, sinó estructural. El que més preocupa és el rendiment col·lectiu sense pilota. L’equip pateix quan pressiona amunt, una de les claus del model que vol imposar Flick. Un dels pilars del tècnic alemany és la pressió intensa i immediata després de pèrdua, per recuperar ràpidament la possessió. Però aquesta pressió, ara mateix, no és efectiva. El bloc defensiu es col·loca molt amunt, mentre que els jugadors encarregats de pressionar no sempre arriben a temps. Aquesta descoordinació genera espais a l’esquena de la defensa i facilita que els rivals puguin atacar amb profunditat. En altres paraules: el Barça s’està exposant massa.
A més, la mala gestió de la possessió accentua el problema. Quan l’equip perd la pilota, molts jugadors es troben fora de la seva zona òptima per pressionar. L’excés de verticalitat —aquesta tendència a buscar ràpidament la porteria contrària— fa que el Barça perdi el control i no tingui temps per reposicionar-se. I això, tàcticament, és letal.
La sortida d'Iñigo Martínez, una altra causa
Hi ha, també, factors estructurals. La sortida d’Iñigo Martínez, que va marxar a l’Aràbia Saudita, ha deixat un buit important. El central basc era qui ordenava i liderava la línia defensiva. La seva absència ha obligat Pau Cubarsí a jugar a l’esquerra, on rendeix menys, i ha donat protagonisme a Eric Garcia, una de les notes positives del curs. En canvi, Ronald Araujo continua oferint ombres: a la seva irregularitat amb pilota s’hi sumen algunes evidents mancances defensives.
Tot plegat ha convertit la solidesa defensiva en el gran repte pendent de Flick. El tècnic haurà de trobar l’equilibri entre intensitat i ordre per trencar aquesta dinàmica. Perquè, encara que el Barça sigui un equip amb infinites opcions ofensives, cap projecte campió pot permetre’s encaixar gols de manera recurrent. De moment, no és hora d’encendre les alarmes, però sí de fer autocrítica. Flick haurà de trobar “la tecla” que torni a donar estabilitat al seu equip. I potser, més que canviar la línia defensiva, el repte depèn d'ajustar com s’ataca i com es perd la pilota. Al final, en el futbol, tot està connectat.