La Masia s'ha convertit en una referència mundial en la formació de futbolistes. Des de fa diferents dècades, de les categories inferiors del Barça neixen alguns dels millors jugadors del món. Els exemples són coneguts per a tothom: des de Leo Messi, el més llorejat de la història, fins a Lamine Yamal, l'actual estrella de l'equip de Hansi Flick que amb només 18 anys ha trencat tots els rècords de precocitat. Per entremig hi ha molts més casos com Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Pau Cubarsí o Gerard Piqué, entre molts altres. Ara bé, no tots els projectes que surten del filial barceloní acaben sent exitosos.
Gerard Deulofeu, un rodamon format a la Masia
N'hi ha d'altres que es queden per al camí, altres que prenen males decisions esportives i altres que queden condemnats per les lesions. Aquest últim cas és el de Gerard Deulofeu, qui va irrompre com una de les majors promeses de la Masia l'any 2011. L'extrem català estava destinat a ser una peça fonamental del club blaugrana durant anys, però en una davantera amb tant talent com la que tenia el Barça en aquell moment era complicat. Així doncs, va encadenar diferents etapes a clubs a l'Everton i al Sevilla fins que va explotar del tot al Milan, amb una temporada que li va permetre tornar a Barcelona, al club de la seva vida.
Tanmateix, de nou, la seva etapa de culer va ser decebedora. Amb Valverde a la banqueta, no va poder consolidar-se i al mercat d'hivern va marxar al Watford. Després de dos anys a la Premier League, va tornar a Itàlia, on s'havia vist el seu millor nivell, aquest cop per defensar els colors de l'Udinese. A Udine va brillar, convertint-se una de les estrelles de l'equip. Semblava que vestit de blanc i negre arribarien els seus millors anys de la carrera, però una sèrie de lesions tràgiques han llastrat el seu rendiment, fins al punt que el seu darrer partit va ser fa més de tres anys, el 22 de gener de 2023.
"Vaig perdre tota la meva vida personal"
"Vaig jugar 15 minuts. I aquí, en aquells 15 minuts, em vaig trencar completament el lligament encreuat anterior. Aquest va ser el meu darrer partit", recorda Deulofeu en una entrevista concedida a la BBC. "S'opera, es modifica el lligament encreuat anterior (LCA), el sistema, i la recuperació és progressiva. Però el problema va ser la infecció. No vaig ser la persona més afortunada", afegeix el futbolista català, que encara no ha perdut l'esperança de poder reaparèixer.
Això sí, és totalment conscient que serà difícil, almenys fer-ho a ple rendiment. "Vaig perdre tota la meva vida personal. És el més dolorós que hom pot sentir. Ara només espero un miracle per tornar a jugar a futbol. Però sé que és molt difícil tornar amb aquesta incapacitat. Els meus dos ossos fan una ganyota, és impactant", confessa Deulofeu. "El meu genoll necessitava curar. Per entrenar dur, primer cal guarir. A veure si aguanto l'impacte. Estic molt content perquè sento que la cama és molt forta. Com més múscul es desenvolupa, menys dolor hi ha al genoll, així que ara sento que sí, el meu genoll està perparat per córrer. Sento que estic a prop. Pel que fa a força muscular, estic al mateix nivell que els nois disponibles ara mateix. Però vegem com responen, sense cartílag i sense menisc...", ha sentenciat l'extrem nascut a Riudarenes.