Ricky Rubio torna a ser protagonista. Després d'uns quants mesos allunyat de les pistes de bàsquet, el base maresmenc ha ofert una entrevista exclusiva al periodista català Jordi Évole en què ha repassat la seva carrera sense filtres, donant detalls commovedors també de la seva vida personal. Ha estat una conversa en la qual s'ha vist l'exjugador del Barça i de la Penya com mai, relatant situacions que ha viscut durant la seva carrera que el van portar al límit. A banda, també ha parlat de la seva situació actual, sense donar gaires detalls sobre el futur més immediat.

"Vull jugar a bàsquet, però no puc"

"M'agradaria jugar a bàsquet sense ser Ricky Rubio. Jo vull jugar a bàsquet, però no puc", ha assegurat amb sinceritat l'exjugador blaugrana. Una afirmació que ha explicat amb més detall, afegint que "estic esprement al màxim les meves opcions per veure si puc, encara que cada vegada la resposta és més clara". Per tant, les previsions no són gaire optimistes amb el retorn del base del Masnou, si més no a les pistes d'elit. 

En canvi, sí que ha participat en lligues de caràcter lúdic. "Vaig jugar en una lliga, un partit a la setmana, en una lliga per divertir-se", ha comentat un Ricky Rubio que també ha destacat que li encantaria tornar a jugar "sense res exterior". Una nova evidència de tot el desgast que porta a l'esquena. Cal recordar que el jugador català va debutar al bàsquet professional amb només catorze anys. Des d'aleshores, no ha sortit del focus mediàtic. "Busco gaudir del bàsquet sense el que l'envolta", ha afegit el maresmenc.

El moment més dur de Ricky Rubio

D'altra banda, un dels moments més commovedor de l'entrevista arriba quan Rubio relata el calvari que va patir després d'una lesió al genoll: "Una de les nits que era a l'hotel vaig pensar que no volia seguir. No només amb el bàsquet, amb la vida. Tenia una família i un fill, però em vaig sentir així per un instant. Puc entendre molta gent, tant la que viu un moment d'èxit que, per desgràcia, s'han llevat la vida, com la gent normal que diu que no pot seguir".

Un altre moment molt emotiu és quan ha recordat la malaltia de la seva mare. "La vaig veure com no l'havia vista mai, molt prima. Recordo que al vol de tornada vaig pensar "no he d'agafar aquest vol". La meva mare potser no duraria gaire més, però jo me n'havia d'anar a jugar. I per què? Vaig estar tres mesos pensant que havia de tornar. Afortunadament, quan va acabar la temporada vaig poder ser unes setmanes amb ella. Si no, no m'ho hauria perdonat", ha explicat el jugador del Masnou.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!