El Barça-Bayern no ha començat a les 9 del vespre, com estava previst per la UEFA. Sinó que ho ha fet més de dues hores abans, concretament a les 18:45h i a uns 1.000 quilòmetres de distància del Camp Nou, a l'estadi Giuseppe Meazza de Milà. Els culers amb més fe esperaven que el Viktoria Pilsen, un equip que havia encaixat 16 gols, n'havia marcat tres i encara no havia inaugurat l'apartat dels punts, fos capaç de no caure derrotat contra un Inter que ho tenia tot a la seva mà per avançar als vuitens de final.
El Camp Nou ha deixat de ser implacable amb els seus
I, com en la gran majoria dels casos, en el futbol i en la vida, la lògica s'ha acabat imposant i, aquests optimistes (segurament eren molt pocs), abans de les 19:30h, quan el Camp Nou encara no havia obert les seves portes, ja sabien que el Barça no tindria res en joc contra un Bayern que havia d'assegurar la primera posició del grup. Mentre l'estadi barcelonista s'anava omplint, els gols de Dzeko i Lukaku certificaven la golejada interista. Amb tot això, quedava el dubte de saber com l'afició rebria una plantilla confeccionada per lluitar entre els millors equips d'Europa i que ja sap que el seu futur a curt termini no passa precisament per això.
A un servidor, de 25 anys i acostumat a veure guanyar el Barça, sempre li havien explicat que el Camp Nou d'èpoques anteriors era implacable amb els seus. Quan l'escut del Barça no era habitual en els primers llocs de la lliga i queia eventualment a l'antiga Copa de la UEFA, eren habituals els mocadors i les escridassades en totes direccions: cap a la gespa, cap a la banqueta i cap a la llotja.
El culer, anestesiat i resignat a l'evidència
Però contra el Bayern, el mateix que fa poc més de dos anys et guanyava 2-8 i a qui no has aconseguit ni tan sols marcar un gol en els dos partits de la temporada passada ni en els d'aquesta, els gestos de desaprovació més evidents han estat veure aquells que han marxat cap a casa abans d'hora, sobretot amb el gol de Gnabry que suposava el 0-3 al minut 56 i que finalment ha quedat anul·lat per fora de joc.
Mentre la Grada d'Animació, fent honor al seu nom i a la tasca que els ha portat ben a prop de la gespa del Camp Nou, no deixava d'animar, la resta del barcelonisme, el que ha aguantat assegut a la seva localitat, simplement s'ha resignat a presenciar l'evidència. Ni mocadors, pocs crits i una sensació que el seguidor blaugrana viu anestesiat i no li queda ni la mala llet que sí que tenien els seus pares i mares. Ni amb el 0-3 de Pavard a l'última jugada que ha certificat una altra golejada en contra a la millor competició de clubs del món.