Si a Martin Braithwaite li haguessin dit fa sis mesos que acabaria marcant un gol amb la samarreta del Barça i sent un jugador esperançador per a l'afició blaugrana, possiblement s'hagués rigut a la cara de seu interlocutor. O possiblement no, perquè en més d'una entrevista ha deixat clar que els resultats no vénen per casualitat, i que tot el treball té la seva recompensa. Només d'aquesta forma s'explica que en un any hagi passat d'estar en el Middlesbrough, un equip de segona anglesa, al Barça.
Les urgències per fitxar un davanter després de la greu lesió d'Ousmane Dembelé, per la qual encara segueix de baixa, van provocar que la junta directiva hagués de buscar un pla alternatiu. La carta principal semblava que seria Ángel Rodríguez, del Getafe, però en un canvi d'última hora, l'aposta va ser per al danès i es van pagar els 18 milions d'euros de clàusula que tenia en el contracte amb el Leganés.
Des d'un primer moment va deixar entreveure que no volia ser un jugador exprés, d'aquells que vénen per cobrir una necessitat puntual i després passen directament a la llista de traspassos. Tot el contrari. Més d'un cop ha deixat clar que vol ser una llegenda al Barça i vol estar els quatre anys que té de contracte. Mentre els aficionats amb prou feines aprenien a escriure el seu cognom, Braithwaite es va dedicar a entrenar i aprofitar les oportunitats que li donava Quique Setién. Corria sense descans i animava més el Camp Nou que alguns dels jugadors més veterans del club.
La seva trajectòria blaugrana es va topar amb el coronavirus i no va poder jugar més que tres partits. Aquests tres mesos d'aturada li han servit al danès per seguir treballant i seguir preparant-se pel seu gran moment, que va arribar en el partit contra el Mallorca: primera titularitat i primer gol amb la samarreta del Barça.
El nou escenari que obre la crisi del coronavirus farà que els milions no volin tan fàcilment com en les últimes finestres de mercat. A l'espera de la possible incorporació del davanter Lautaro Martínez, el Barça pot estar tranquil perquè les esquenes les té ben cobertes amb Braithwaite. Un jugador que ha passat de ser moneda de canvi, a un titular per mèrits propis en l'onze de Quique Setién.