El Barça farà 125 anys d'història el proper novembre, un dels clubs més antics de Catalunya, d'Espanya, a nivell europeu i també del món. Però això també significa que hi ha hagut molta feina al darrere i un cor que mai ha deixat de bategar. El club blaugrana sempre ha defensat uns colors reconeixibles arreu i que són referència. Una identitat formada al llarg d'un segle i quart.
I aprofitant que estem en un any històric, Roger Cruz, que es defineix com un col·leccionista particular, ha publicat el llibre titulat 'Més que una samarreta', en el qual mostra la seva gran passió, la col·lecció de les equipacions del Barça. Tot i que al llarg de la història i des del 1899 el Barça ha lluit més de 200 samarretes, Cruz en té "unes 300", comptant que de les més modernes hi ha diferents versions segons la competició i amb inscripcions especials en partits concret, tal com explica en una conversa amb ElNacional.cat. Però no totes són originals, ja que també ha recreat al detall les més antigues per tenir una col·lecció que genera enveja a qualsevol barcelonista.
Les samarretes del Barça: d'una identitat a un negoci
Teixits de diferents teles, amb lli, cotó o elastà, entre d'altres, són els que han vestit un club que ha tingut més de dos centenars diferents de samarretes. Clarament han passat molts anys des de la seva creació, però també cal destacar que en els últims anys ha estat quan aquest nombre d'elàstiques han augmentat de manera considerable i s'ha deixat una mica amagat aquell significat de la identitat.
La publicitat, el màrqueting i les vendes són els protagonistes a dia d'avui, i vendre samarretes és una bona manera d'aconseguir ingressos. I per això ara ja es tenen fins a quatre equipacions diferents per cada temporada, també reciclant algunes d'anys anteriors en cas de necessitat. La de franges blau i grana són les principals i repetides cada any des de la seva fundació, però també tenim la de la senyera i les de colors més estridents i menys habituals per aconseguir recaptar encara més diners. Fins i tot, ara es busca la polèmica o tornar als orígens, segons com es miri, com és el cas d'enguany amb una segona equipació de color blanc.
Unes samarretes peculiars, però també tacades
Roger Cruz explica que aquesta passió li ve des que era petit i després d'una visita al Museu del Barça. D'aquestes 300 samarretes que guarda a casa seva —també un autèntic museu— té especial estima cap a la fundacional, "una camisa de lli, tradicional, autèntica i amb l'escut de la ciutat". A més, també apunta que "totes tenen la seva peculiaritat", encara que no li agraden una sèrie de samarretes més recents: "Qatar és l'únic patrocinador que era una taca per a la samarreta".
Cruz recalca que aquest llibre suposa "la culminació del projecte". I acaba reconeixent que per a la seva col·lecció personal "completar-ho al 100% serà impossible". Tot i això, cada any se li acumula més feina per estar actualitzat i continuar sumant samarretes.
La història del Barça en 7 samarretes
Orgullós del Barça i de la història, Roger Cruz també sap quines són les samarretes amb més història i amb més significat. La fundacional, la del 1899, és la més representativa de totes, bicolor i la que va portar el fundador Joan Gamper. També la recreació de la samarreta més gruixuda, del 1910, la més "estranya" i guanyadora de diverses Copes dels Pirineus. I com no destacar la samarreta més campiona, la de principis dels anys 20 que van portar Josep Samitier, Josep Sastre o Paulino Alcántara, i que és la tercera més antiga de la història del club que es conserva. I també l'equipació de la final dels pals de Berna contra el Benfica al 1961.
I ja mirant a l'època més moderna hem de conservar a la retina fins a tres samarretes també molt recordades. Sense dubtar-ho, la primera és la Meyba taronja de Kaiserslautern, utilitzada per Pep Guardiola, que també va ser la de la final de la primera Copa d'Europa del Barça al 1992. O la Kappa de la temporada 1994/95 de José Mari Bakero, versió especial per a la Champions League. I, per acabar, Cruz destaca una altra samarreta històrica com la Nike de la Champions League del 2006 a París, firmada pel capità Carles Puyol.
I tal com defensa Roger Cruz, "tu no esculls la teva passió; la passió t'escull a tu". I aquesta passió també és el Barça, que si "una bandera ens agermana", tal com van escriure Josep Maria Espinàs i Jaume Picas l'himne culer, també una samarreta ens agermana, o potser uns quants centenars.