El Chelsea, rival del Barça als vuitens de la Champions

El sorteig de la Champions League celebrat a Nyon ha determinat que el Chelsea serà el rival del Barça en els vuitens de final. El primer partit de l'eliminatòria es jugarà el 20 de febrer a Stamford Bridge mentre que la tornada del 14 de març tindrà com a escenari el Camp Nou.

Londres, primera parada del tren cap a Kíev

Hi havia un 41,3% de possibilitats que es produís aquesta eliminatòria i la realitat no ha contradit els números. El Barça ha iniciat un viatge que vol allargar fins el 26 de maig de 2018. Per aconseguir-ho, però, haurà de superar amb èxit la primera parada de la travessia. En un encreuament que significarà el retorn de Pedro i Cesc Fàbregas al Camp Nou, els de Valverde s'enfrontaran a l'actual campió de la Premier.

Els d'Antonio Conte van estar a un nivell increïble durant la passada temporada, però no han aconseguit mantenir-lo en l'inici del curs 2017/18. Prova d'això és que a la lliga anglesa estan a catorze punts del líder, el Manchester City, i que 10 victòries, 2 empats i 4 derrotes en 16 jornades (en què han marcat 28 gols i n'han encaixat 13) no són registres de líder.

A la Champions, el Chelsea tampoc pot tirar coets. Tot i començar la competició amb molt bon peu golejant el Qarabag i assaltant el Wanda Metropolitano, els anglesos es van desinflar i no van aconseguir ser millors que la Roma en les sis jornades. A més, a l'Olímpic van encaixar-hi una derrota dolorosa per 3-0.

Hazard i l'esquema de tres centrals són l'amenaça

Si alguna cosa defineix l'etapa de Conte a Stamford Bridge és l'esquema de tres centrals i dos carrilers. Amb una alineació en què destaquen Cahill i David Luiz a l'eix de la defensa, Marcos Alonso i el seu gran rendiment per l'esquerra i la parella Hazard-Morata com a grans referents ofensius, el Chelsea es caracteritza per ser un equip molt vertical i que treu profit de les accions a pilota aturada.

Kanté i Bakayoko, però, són jugadors que pateixen en la fase de creació ofensiva, fet pel qual aquest és un dels principals defectes dels blues. Cesc Fàbregas està molt sol. El Barça pot aprofitar això i tancar el seu rival a camp contrari, però haurà d'estar molt atent als espais que deixi a la seva esquena: al final, l'adversari no deixa de ser anglès i la velocitat en les transicions no la negociarà. 

Uns precedents pessimistes

Que el Barça no ha tingut sort en el sorteig, però, és quelcom que es pot observar mirant els números dels blaugrana contra els londinencs (en els últims set partits, cinc empats i dues derrotes). Els culers no guanyen contra el rival al qual s'hauran d'enfrontar des del 2006, any en què, amb Ronaldinho i companyia, els de Frank Rijkaard van acabar alçant el trofeu de la màxima competició internacional entre clubs.  

Amb Guardiola a la banqueta hi ha dos precedents, un per somriure i l'altre per desesperar-se. En el primer any del de Santpedor, Iniesta va segellar la classificació per a la final amb un gran gol en el temps de descompte, però en l'última temporada del tècnic català (2011/2012) un Chelsea rocós va treure de polleguera (i va eliminar) els catalans. Ambdues eliminatòries van ser semifinals; i el guanyador de cadascuna va aconseguir coronar-se com a campió a Roma i Munic, respectivament.

Una eliminatòria de 180 minuts

Valverde i els seus futbolistes ho han de tenir molt clar: els vuitens de final es jugaran en dos partits, fet pel qual si no poden aconseguir un bon resultat a domicili almenys han d'arribar amb opcions al Camp Nou. El Barça no es pot permetre el luxe de repetir els mateixos errors de la temporada passada, en què el 4-0 a París i el 3-0 al Juventus Stadium van resultar devastadors. Una remuntada heroica va evitar la desfeta contra el PSG, però no es va poder repetir la fita contra el conjunt italià.

El Chelsea posarà a prova la competitivitat del conjunt blaugrana, que encara no ha perdut cap partit però tampoc ha estat capaç de guanyar en grans escenaris com el Wanda Metropolitano, el Juventus Stadium o Mestalla. La victòria a l'Estadi de la Ceràmica d'aquest diumenge ha de significar un punt i apart en aquest aspecte, i el partit contra el Reial Madrid abans de l'aturada nadalenca és una bona oportunitat per posar a prova el nivell de l'equip.

PSG-Reial Madrid, l'altre gran duel dels vuitens

El Barça-Chelsea no és l'única eliminatòria emocionant dels vuitens de final. El Juventus-Tottenham també promet lluita i el PSG-Reial Madrid és el matx més atractiu de la primera part de l'última fase de la Champions.

El Sevilla tampoc ha tingut sort i haurà de competir amb l'United pel bitllet a quarts, mentre que el City de Guardiola i el Bayern respiren tranquils en veure que han estat els grans afavorits: Basilea i Besiktas, respectivament, seran els seus contrincants.