Arthur Melo és el fitxatge de la temporada a can Barça. El brasiler va enamorar l’afició a primera vista per la seva capacitat de retenir la pilota, una característica que al Camp Nou evoca irremeiablement la figura de Xavi Hernández. Tot i així, el migcampista transmetia més sensacions que realitats, i és que a principi de temporada encara tenia molts aspectes per polir.

El partit contra el Sevilla, però, demostra que ja els ha polit. Arthur s’ha convertit en una peça estructural a l’equip i ho ha fet trencant tots els tòpics. El primer, aquell que diu que els jugadors brasilers són entremaliats i poc obedients, l’ha desmentit des del primer moment.

Arthur també ha demostrat que ser brasiler no és incompatible amb ser constant. Allunyat de la tradicional irregularitat carioca, l’ex de Gremio és un far inalterable al centre del camp blaugrana. Des del minut 1 fins al 90 Arthur s’ofereix i reparteix joc amb una fiabilitat envejable. La seva constància contrasta amb la d’Arturo Vidal, un jugador que, com va quedar palès a Montilivi, ofereix un rendiment molt allunyat de les prestacions que necessita el Barça.

Per últim, Arthur demostra que el mercat brasiler, a vegades, també pot ser interessant. El dia en què ha transcendit que la secretària tècnica del Barça fitxarà un davanter del Sao Paulo de dubtosa qualitat per reforçar el Barça B, cal reivindicar que el problema no és Brasil, si no els intermediaris que només busquen comissions.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat