Així s'han distribuït els vots de la llei del català al Parlament:
ERC, Junts, PSC i els comuns han votat a favor de la llei del català.
🔴 El Parlament aprova la llei del català a l'escola amb 102 vots a favor, 29 vots en contra i una abstenció.
Comença la votació al Parlament de Catalunya.
Intervé Carlos Carrizosa, que es dirigeix a Illa: "S'adona del que han dit els diputats de Junts i d'ERC? Que aquesta llei els servirà per no complir el 25%".
Intervé Jèssica Albiach: "Avui és un bon dia per Catalunya, pel català i per la igualtat d'oportunitats. Sou molt poquets els que us moveu entre l'autoodi i el classisme, perquè no voleu que els fills de les classes treballadores tinguin la igualtat d'oportunitats que aporta la immersió".
Torna a intervenir Carles Riera (CUP): "És evident que curricular és sinònim de vehicular, obre la porta al ús del castellà més enllà del aprenentatge de l'idioma. Obren avui la porta al bilingüisme a l'escola i adeqüen la normativa catalana a la tesi principal del TSJC".
Batet: "El Parlament de Catalunya ha fet la feina, ara toca el Govern. Estic convençut que culminarà la feina que ha fet la cambra per protegir les direccions dels centres". El diputat de Junts recorda Pompeu Fabra.
Intervé Albert Batet (Junts): "El català sempre ha estat motiu de consens i acord. Cal que tots ens conjurem aquí i arreu perquè les grapes de la justícia surtin de l'escola catalana i fomentar entre tots l'ús social del català".
Intervé Salvador Illa: "El millor servei que podem fer pel català és arribar a consensos com el d'avui. Estic d'acord amb el que diu Aragonès, aquest ha de ser un acord obert i m'agradaria que fos ampliat. Aquest acord ha de ser un punt de sortida, no d'arribada. Finalment, defensar el català no és atacar el castellà, que també és llengua materna de molts catalans".
"Avui fem un pas endavant com a país, però el català es defensa cada dia", conclou Aragonès.
Aragonès aprofita per agrair als diputats que han propiciat un gran acord de consens i de país sobre el català i l'escola: "Voldria agrair a tots els grups parlamentaris que participen del consens, des de la responsabilitat i per preservar la cohesió social. És un consens obert i que vol sumar tothom. Parteix de la responsabilitat de legislar en les qüestions fonamentals del país".
Intervé el president Aragonès.
Acaba la intervenció de la CUP.
Carles Riera: "La dreta i l'extrema dreta, l'Estat i els jutges, seguiran pressionant per posar més castellà a l'escola. I ara, gràcies a la vostra llei ho tindran una mica més fàcil. Per això els hi demanem la seva retirada i que es faci un projecte lingüístic per tots els centres, que garanteixi el català com a única llengua vehicular".
Carles Riera titlla de nyap la llei que debat avui el Parlament.
"La llei i el decret empitjoren els nostres elements legislatius per defensar el català. Senyora Borràs, aquesta és la legislatura de confrontació amb l'estat? Senyors d'ERC, aquest és el conflicte democràtic?"
Carles Riera, molt dur contra el Govern: "Si apliquem la immersió a tot arreu i el català és l'única llengua vehicular, de què estan parlant quan diuen autonomia dels centres? Estan parlant de la segregació escolar, això és liberalisme educatiu i té com a conseqüència la debilitat del català".
"Totes les enquestes són unànimes. Estem en un procés de retrocés de l'ús social i de l'ús escolar del català. Fa anys que ens troben en un retrocés de la immersió. Tenim clars antecedents de sentencies ja aplicades que obliguen a l'aplicació del 25%. Tenim una primera pregunta: després d'aquesta llei, les gairebé 50 escoles que estan aplicant el 25% rebran instruccions clares per immediatament deixar-lo d'aplicar?"
Comença la intervenció de Carles Riera (CUP).
Acaba la intervenció d'ERC.
Palacín: "És evident que per vetllar per la llengua haurem de fer front a molts més reptes. I això no ho podrem fer amb les eines de sempre. El sistema educatiu s'ha de actualitzar constantment per adaptar-se i oferir totes les eines al alumnat. Volem decidir entre tots els actors el millor model, sempre lluny de les ingerències de l'estat i dels tribunals".
La diputada d'ERC assegura que els partits de l'acord han estat a l'altura davant el 25%: "No fer res no era una opció".
"Allunyem imposicions de percentatges i reforcem la llengua que ho necessita més, que no és una altra que el català a bona part del país".
"Deixem els docents en pau i protegim-los per fer la seva feina. El que fem avui és tenir un marc legal perquè no tornin a regular els jutges", reclama la diputada d'ERC.
"L'acord és ampli i encara hi ha temps de fer-lo més gran. Convidem a la CUP a sumar-se. El decret llei pot ser una nova oportunitat per tornar-nos a trobar".
"Avui s'aprova per fi i per àmplia majoria una llei específica, el marc legal per encabir-hi el decret que ja ha provat el Govern. Els intents de boicot han dilatat el calendari més del que ens agradaria, però avui, tindrem llei i ens hem de felicitar".
Intervé Mònica Palacín, d'ERC.
Acaba la intervenció de Junts.
El diputat de Junts reconeix que encara hi queda molta feina per fer per poder millorar en l'ús social de la llengua.
"Sense llengua no tenim nació i sense nació no tenim independència", assegura Ten.
"El compromís de la comunitat educativa ha estat clau per ajudar a la cohesió social en aquests anys de dificultats socials", diu Ten, agraint-los la seva feina.
Ten recorda la importància que es recuperi l'ús social del català: "La no competència fomentaria la segregació".
"El català continuarà sent llengua vehicular i llengua d'acollida. Els equips docents i directius estaran protegits davant l'amenaça de la llengua espanyola. I que tot plegat es regeixi per criteris pedagògics i no per percentatges".
Ten avança que ha pactat amb el seu grup parlamentari un vot d'abstenció com a gest simbòlic cap a Salvador Ribot, que fa 13 dies que està en vaga de fam per la llengua.
Comença la intervenció de Francesc Ten, diputat de Junts.
Acaba la intervenció d'En Comú Podem.
"Fomentem també polítiques públiques que siguin útil a la ciutadania, fomentant la seva presència a les xarxes i a tot el ventall d'espais que tenim. Hem de anar més enllà de l'escola", reflexiona la diputada dels comuns.
"El català segueix amenaçat per un sistema uniformista i ens fan creure que és una amenaça pel castellà, una llengua sòlida i perfectament assumida", diu González, que parla de la migració i la diversitat del país: "No s'ha d'entendre com un llast, sinó com un privilegi".
González: "Estem posant l'alumnat al centre, on garantirem l'assoliment competencial amb totes dues llengües. Per això no només debatem i aprovem una llei, sinó uns drets que alguns, a conseqüència dels seus privilegis, no només no els hi fa falta sinó que treballem perquè no els tinguem els altres".
"No només debatem i aprovem una llei. El que fem és demostrar és que la immersió lingüística no només compta amb el consens pedagògic i social, sinó també el polític".
Intervé Jéssica González, d'En Comú Podem.
Acaba la intervenció del PSC.
Niubó retreu a Feijóo les seves declaracions sobre el català.
"La llengua és cosa de tots. Com ho és l'escola i com ho haurien de ser les institucions". La diputada del PSC creu que l'escola no existeix per salvar el català.
"La ciutadania no vol viure en un estat permanent de crispació. Espera de nosaltres solucions i no mirades curtes. Sempre diem que no es poden enfrontar les llengües", reclama Niubó.
El PSC destaca que la llei demana tenir en compte la realitat sociolingüística, quelcom que reforça els criteris pedagògics. En aquest sentit, lamenten que el decret no reculli el que diu la llei, sinó que l'adultera.
"Uns grups parlamentaris, amb tot el seu dret van sol·licitar un dictamen, i no hi ha hagut cap sorpresa quan s'ha decidit que és una norma que concorda amb la normativa vigent. Ja sabem que alguns grups estan més còmodes obstruint que fent política".
Intervé Ester Niubó, en nom dels socialistes.
"El català el mataran vostès de tant estimar-lo", retreu Alejandro Fernández: "Generen rebuig per les imposicions antipàtiques, i només tindran una llengua d'independentistes i per a independentistes".
Fernández: "La politització del català està sent desastrosa pel català. En ser identificada amb un projecte polític concret, genera rebuig entre una part dels catalans".
" Afortunadament, els de la meva generació no vam haver de patir la immersió. En aquell moment, a l'escola, un 60% era castellà i un 40% en català, al institut era 50% 50% i a la universitat ja em vaig trobar un predomini del català, però això no era immersió, era conjunció i funcionava molt bé".
"No conec ningú que estigui bé del cap que considera que Argentina forma part d'Espanya perquè s'hi parla en castellà", diu Alejandro Fernández sobre els Països Catalans.
Fenández: "Es vol convertir en sagrada una immersió lingüística que en realitat és una anomalia que no té lloc a cap altre país on conviuen dues llengües oficials. La immersió pura és il·legal, i en tots aquests casos, es plantegen dues alternatives legals: elecció amb dues línies educatives, com ara al País Basc, el que vosaltres anomeneu segregació; o la conjunció lingüística, el que consagren les sentències en el cas espanyol".
Intervé Alejandro Fernández (PP).
Acaba la intervenció de Vox.
Intervé Joan Garriga (Vox).
Acaba la intervenció de Carlos Carrizosa (Cs)
Carrizosa assegura que s'avergonyeix de sentir els socialistes assumir la visió "rancia i casposa" de l'independentisme sobre que és ser català.
Carrizosa compara el Govern amb Franco. Diu que tots dos es van equivocar imposant una llengua.
Carrizosa: "El 65% dels castellanoparlants de Catalunya són nascuts aquí, però vosaltres esteu obsessionats que el català és l'única llengua pròpia"
"Les llengües que es parlen a la comunitat s'han de emprar a les escoles amb total normalitat. En tots els models bilingües del món es contemplen casos extraordinaris per alumnes acabats d'arribar, però només a Catalunya els hi fiquem el català en vena, sense recursos i sense tenir en compte l'impacte que això pot tenir en el seu rendiment i en la seva salut mental".
Carrizosa: "Hem arribat al 2022, gairebé 40 anys després, amb una immersió que voleu gravada en marbre com si el món no canviés i com si la globalització no obligués a aprendre el castellà i també l'anglès". El de Ciutadans presenta una alternativa a aquesta llei pactada entre ERC, Junts, PSC i comuns.
Intervé Carlos Carrizosa: "El separatisme més radical i hispanòfob ha pactat una llei amb el partit socialista i la filial de Podemos a Catalunya". El de Ciutadans recorda una declaració de Ramón Trías Fargas al Congrés dels Diputats en el debat de la Constitució. Assegura que la nova llei no respecta la llei de normalització lingüística.
Laura Borràs agraeix a les persones que treballen perquè l'aprenentatge en català sigui una realitat, recordant el jutge de pau Salvador Ribot pels 12 dies en vaga de fam per la llengua.
Comença el ple del Parlament que ha de debatre i aprovar la llei del català a l'escola impulsada per PSC, ERC, Junts i comuns.
Impracticable i inviable. És el que proposa fer la CUP amb l'aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa el 25% de les classes en castellà, una crida que feia ahir formació anticapitalista, poques hores abans que s'aprovi la llei.
Vox, Ciutadans i el Partit Popular han reaccionat aquest dimarts al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, restant importància a la decisió d'aquest organisme i assegurant que ja s'esperaven aquest resultat. En canvi, han obert la porta a quin serà el pròxim pas: portar la llei sobre el català al Tribunal Constitucional.
El PSC va celebrar aquest dimarts el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). La portaveu de la formació, Alícia Romero, va assegurar que l'informe del CGE és "contundent i clar", que se cenyeix a la Constitució i a l'Estatut i reconeix que la norma estableix que el castellà "ha de tenir una presència adequada als currículums".
Només conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), el Govern va celebrar la decisió. La portaveu, Patrícia Plaja, va destacar aquest dimarts que "cal combatre els atacs dels tribunals" a partir del paquet d'accions que engloba aquesta llei, així com el decret del Govern -que el CGE també està estudiant. Plaja va insistir que la defensa de l'escola catalana ha de comptar amb la "màxima unitat possible".
Vox, Ciutadans i el PP van recórrer la llei al Consell de Garanties Estatutàries amb l’argument que incomplia amb l'Estatut i la Constitució, un fet que ha negat el CGE. Sobre l'acusació d’aquestes tres formacions per l'omissió del castellà com a llengua vehicular, el CGE considera que la nova llei fixa "un ús més ampli" del castellà al sistema educatiu en comparació amb la Llei d'educació de Catalunya i la Llei de política lingüística. En aquesta línia, el CGE assenyala que a la nova norma es recull "explícitament" l'ús "curricular i educatiu" del castellà, fet que implica "reconèixer la possibilitat que s'estengui sobre tot el conjunt d'elements que integren el sistema educatiu".
El ple del Parlament debat i aprova aquest matí la llei del català a l'escola impulsada per PSC, ERC, Junts i comuns, després d'un bloqueig que s'ha allargat més temps del previst. El debat arriba després que el text, en resposta a la sentència que imposa el 25% del castellà a les aules, rebés aquest dimarts l’aval del Consell de Garanties Estatutàries.