Només el PSUC de l'any 1979 havia aconseguit arribar als 9 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. Quan Ada Colau va aparèixer el 2015 a la cursa barcelonina, aquest espai s'havia acostumat a dormitar entre els 2 i, com a molt, 5 regidors, cavalcant damunt l'estela dels socialistes com a socis imprescindibles. Però el 2015 Ada Colau, després de disparar la seva popularitat com a activista antidesnonaments i arrossegada per l'onada de Podemos que irrompia a tot l'Estat, va girar la truita a la batalla barcelonina: va aconseguir situar-se com la força més votada amb un 25,2% dels sufragis i fer-se amb 11 escons, mentre el PSC es desplomava en caiguda lliure fins a 4 regidors.
Aquell 2015 en què Colau es va convertir en la primera dona que assumia l'alcaldia de Barcelona, els comuns es van imposar als territoris on havia regnat el PSC sense discussió, però també van penetrar a l'espai convergent. Van pintar de morat, 6 dels 10 districtes dels la ciutat, i 54 dels 73 barris de Barcelona.
Quatre anys després, el 2019, Colau va perdre el 5% dels vots i va quedar en segona posició darrere d'Ernest Maragall, empatada amb el republicà a 10 regidors. Això no obstant, va pactar amb el PSC de Jaume Collboni i va acceptar els vots dels Ciutadans de Manel Valls, disposats a fer costat a la candidata dels comuns abans d'acceptar un govern independentista a la capital de Catalunya. Va ser el primer cop que a Barcelona no governava la força més votada.
Irrupció de Trias
El desgast de dues legislatures arrossegant problemes d'inseguretat, brutícia o les polèmiques per les propostes urbanístiques, abocava Colau aquest any a uns comicis complicats, en duel directe amb el PSC i ERC, en una pugna de fragmentació de les esquerres en què els socialistes s'apuntaven com a beneficiats del desgast de l'alcaldessa. L'escenari, però, va experimentar un sacsejada amb la irrupció de Xavier Trias al capdavant de Junts agitant la bandera anticolau. "L'entrada de Trias va ser tan forta que va activar molta gent que va dir això va de debò", admet una de les estrategues dels comuns. De sobte els comicis quedaven plantejats com un cara a cara entre l'alcaldessa i l'exalcalde, la qual cosa ha capgirat l'escenari previst i ha mobilitzat votants de Colau als quals no els molestava la perspectiva d'un relleu protagonitzat per un govern del PSC, però en canvi no volen un Ajuntament encapçalat per Junts.
Trias ha aconseguit encarnar l'opció anticolau, un paper que difícilment podrien assumir PSC, que ha format part d'aquest darrer govern, o ERC, que li ha aprovat els pressupostos. I, des de la seva aparició en escena, l'alcaldessa busca el cos a cos amb l'exalcalde. Tot i que el PSC resisteix la batzegada i aconsegueix mantenir-se als primers llocs, segons les enquestes, la bipolarització del discurs de campanya, amb la irrupció de l'exalcalde convergent ha arraconat ERC. Aquesta tendència, però, preocupa els comuns, que admeten que no els interessa que el candidat republicà s'ensorri. D'una banda perquè s'ha convertit en una de les principals vies que alimenta la llista de Junts, però a més, perquè en la mesura que caigui ERC s'afebleix un dels aliats amb què compten per seguir governant. "A Barcelona, Catalunya i l'Estat hem aprovat els pressupostos les mateixes forces", recorden, quan es planteja aquest tema.
Pacte d'esquerres
Els comuns pretenen jugar a favor seu la que és la seva principal limitació: els pactes postelectorals. Les enquestes fan evident un panorama molt igualat a les primeres posicions. En cas d'aconseguir la victòria o quedar per davant de PSC, Colau només podrà governar pactant amb PSC i buscant el suport d'ERC, com ha fet fins ara. Aquest cop no tindrà els Ciutadans de Manel Valls com a inesperada guàrdia de corps. La campanya morada té intenció de colpejar els socialistes en aquest flanc. En les seves intervencions l'alcaldessa subratlla la voluntat de reeditar un acord d'esquerres, davant l'ambigüitat amb què juga el PSC en l'intent de marcar distàncies amb els aspectes més controvertits de la gestió de Colau. De fet, aquesta formació considera condemnat al fracàs l'intent socialista de desentendre's del seu govern després que l'han compartit durant dues legislatures i titllen de "gran frivolitat" que Jaume Collboni abandonés la primera tinença d'alcaldia quatre mesos abans de començar la campanya.
Aquesta serà la batalla definitiva de Colau. La definitiva a Barcelona. L'alcadessa assegura que no es tornarà a presentar a unes noves eleccions a l'alcaldia de la capital catalana. Concentrarà totes les seves forces a aquest torcebraç. No té intenció de sortir dels límits de la ciutat tret d'algunes incursions -mínimes- fora de Barcelona. El que sí està tenint són visites de líders estatals -com Yolanda Díaz, amb tres aparicions a la campanya dels comuns, més en benefici propi que no pas per promoure la candidata-. L'alcaldessa és conscient que, amb un alt percentatge d'indecisos, la campanya serà clau. Per això, controla les seves aparicions i mesura tots i cadascun dels seus moviments.