El seu activisme la va alçar com a referent de la lluita social. Aquest dissabte, Ada Colau ha aturat el desnonament més important de la seva vida: el seu de l'alcaldia de Barcelona. I ho ha fet assumint el cost polític que implica haver acceptat els vots de Manuel Valls per conservar el càrrec. El ple d'investidura d'aquest dissabte no ha tingut res a veure amb el de fa quatre anys, on la il·lusió dels comuns impregnava les quatre parets de l'Ajuntament i la plaça Sant Jaume sencera. Aquesta vegada, a l'alcaldessa se li notava el tràngol d'haver-se hagut d'empassar un gripau majúscul per retenir la cadira. "No és un dia feliç, cal ser honestos", ha sentenciat. 

ada colau alcaldessa ajuntament barcelona sergi alcazar (7)

Per primera vegada a la història, el candidat més votat a les eleccions, Ernest Maragall, no és investit alcalde de Barcelona. Ada Colau ha preferit estalviar-se l'escridassada que li esperava a l'arribada si hagués entrat per la porta principal de l'Ajuntament, la de plaça Sant Jaume, on s'hi concentrava un nombrós grup de manifestants contraris a l'operació per impedir que ERC es fes amb l'alcaldia. La líder dels comuns ha superat la primera votació per majoria absoluta, 21 vots clavats, revalidant així l'alcaldia després de quatre anys de mandat. Els 10 de Barcelona en Comú, els 8 del PSC i els tres independents de la plataforma de Manuel Valls —ell, Celestino Corbacho i Eva Parera— s'han conjurat per evitar que un independentista es fes amb la vara d'alcalde de la ciutat. 

Des del començament d'aquesta cursa electoral l'aposta de Barcelona en Comú ha estat trenar un tripartit, unint el PSC i ERC en un mateix govern municipal. En aquest sentit, Colau ha assenyalat que "és possible en 11 ajuntaments de Catalunya i és incomprensible que no haguem estat capaços de fer-ho a la capital". I ha deixat clar que seguirà lluitant per aconseguir-ho. També ha promès "esforçar-me per ser encara més dialogant i accessible, per tendir ponts". I és en aquest punt que ha aprofitat per desfer-se de l'etiqueta "d'aquells qui insisteixen a dir-me equidistant, en absolut ens sentim neutrals". Alhora que ha advertit a banda i banda que "no seré ni alcaldessa independentista ni antiindependentista, m’esforçaré per ser l’alcaldessa de tots els barcelonins".

Adreçant-se directament a Joaquim Forn, la primera persona a qui ha anat a saludar quan ha rebut la vara d'alcaldessa, s'ha compromès a combatre la judicialització i a mantenir un contacte regular amb ell per gestionar la ciutat, "perquè et reconeixem com a regidor de ple dret". Alhora ha avançat que "si hi ha majoria tornarem a posar el llaç groc" a la façana de l'Ajuntament. 

Valls compleix la seva paraula

Tres dies després de les eleccions, ja fa més de dues setmanes, Manuel Valls va sacsejar el tauler municipal anunciant que regalaria els seus vots a Ada Colau, a qui havia desqualificat contínuament al llarg de la campanya, amb l'objectiu superior de barrar el pas a l'independentisme. Des d'aleshores, l'exprimer ministre francès no havia tornat a obrir la boca, intensificant amb el seu silenci la intriga al voltant de l'operació Colau alcaldessa. Finalment, Valls no se n'ha desdit, ha complert amb la seva paraula i tant ell com els altres dos regidors independents de la seva plataforma, Celestino Corbacho i Eva Parera, han votat a favor de la líder de BeC. Els altres tres edils de Cs han acabat votant en blanc, optant així pel camí del mig, després que la direcció del partit els hagués advertit que no avalaven el suport a Colau. 

Durant el seu discurs al plenari, Valls ha ofert "mà estesa per a pactes de ciutat" a Colau i li ha recalcat, per si de cas se li oblidés, que no seria alcaldessa sense el seu suport. Instants després, ella ha hagut d'interrompre la intervenció de Valls quan els assistents al plenari l'han increpat després que l'exprimer ministre francès negués, en presència de Quim Forn, que hi hagi presos polítics. Colau ha demanat respecte per a totes les opinions. 

Forn, contundent i conciliador

Amb la seva presència, primer, i amb el seu discurs, després, Joaquim Forn ha fet vessar més d'una llàgrima. Un cop finalitzat el plenari de constitució de l'Ajuntament de Barcelona, un vehicle policial se l'ha tornat a endur camí de Soto del Real, privant-lo de participar de l'habitual acte protocol·lari on els regidors i l'alcaldessa creuen la plaça per anar a saludar el president de la Generalitat. Abans, però, ha pres possessió del seu càrrec de regidor, que durant tants anys havia ostentat, i s'ha dirigit als barcelonins.

Forn ha explicat perquè els cinc regidors de Junts per Catalunya han votat a favor d'Ernest Maragall, "ha estat la llista més votada i és una de les candidatures amb qui tenim més punts d'acord programàtic sobre el model de ciutat". Fet l'apunt, ha dedicat un seguit de retrets a Ada Colau, recriminant-li que "ha comès un gran error en no respectar la llista més votada". I ha afegit que "vostè sap tan bé com jo que respon a una operació política, dirigida pels qui vostè li agrada anomenar els poderosos, vostè ha estat l'instrument útil d'aquests poderosos a qui tant li agradava criticar quan estava en campanya electoral". 

Però malgrat les crítiques, Forn ha acabat amb "un missatge en positiu". Ha lamentat "el menyspreu" dels comuns "cap al meu partit", perquè "no és l'actitud responsable d'una alcaldessa que ha de governar per a tots". Per això, ha adreçat un missatge "per a tots, també per al meu grup polític: només podrem afrontar els reptes que tenim com a ciutat, i com a país, si som capaços de superar determinades actituds negatives, determinades barreres mentals i partidistes que ens impedeixen arribar a grans acords". 

Maragall avisa que no serà mesell

El gran derrotat de la jornada ha mantingut el posat seriós durant tota la tarda. En pujar al faristol, Ernest Maragall ha advertit que "som aquí per governar, que quedi clar, ho farem des d'on Valls i Collboni han decidit col·locar-nos, a l’oposició, i ho farem amb la mateixa convicció que ho hauríem fet si l’estranya parella fruit d’una vella manera d’entendre la política no ens ho hagués impedit".

Davant els gestos seductors de Colau per atraure Maragall després d'haver-lo apartat de l'alcaldia, el cap de files d'ERC es reivindica. "En prenem nota", li ha dit, "que ningú pretengui explicar-nos ni decidir quin ha de ser el nostre rol, no necessitem carícies, no serem mesells dòcils d’un suposat progressisme indiscutible". Més clar, l'aigua. Si Colau el vol com a aliat, haurà de picar molta pedra.