Les eleccions generals d'aquest 23 de juliol seran renyides. Així ho constaten tots els estudis demoscòpics que, si bé donen una clara victòria del Partit Popular --a excepció del CIS, que manté l'avantatge pel PSOE--, no asseguren la majoria absoluta per a la suma dels d'Alberto Núñez Feijóo i Vox. En un escenari electoral com aquest, l'única certesa és que no hi ha res del cert, i els partits es llancen a la desesperada a caçar tants vots com sigui possible per incrementar les seves possibilitats d'alçar-se com els guanyadors dels comicis. Però més enllà de tenir un elevat suport popular, la clau de volta està a saber optimitzar aquests resultats.
 

📝 Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats
 

🗳️ Programes electorals a Catalunya 2023: què proposa cada partit?
 

Hi ha una desena de circumscripcions menors en què els principals partits polítics pararan tota la seva atenció. I és que, més enllà de les províncies com Madrid o Barcelona, que reparteixen quantitats ingents de diputats al Congrés, hi ha tot un grapat de territoris que reparteixen quatre escons i seran estratègicament valuosos. Es tracta d'Albacete, Àlaba, Burgos, Càceres, La Rioja, Lleó, Lleida, Lugo, Ourense i Salamanca. En totes d'elles, les formacions polítiques tenen clar que l'últim escó podria decantar-se cap a un color o un altre per només un grapat de vots. La diferència entre obtenir un representant més o menys varia per la mínima.

A pràcticament totes aquestes províncies, tant el PP com el PSOE saben que tenen assegurat com a mínim un diputat. Ara bé, el dubte apareix quan es busca obtenir un segon representant, ja que aquí entren en disputa no només els populars i els socialistes, sinó que també altres formacions --fonamentalment Vox i Sumar, però també els partits nacionalistes als territoris de Catalunya i el País Basc--.

Albacete i Àlaba, exemples clars

Veiem algun exemple concret del 2019. A Albacete, els diputats van repartir-se entre el PSOE, el PP i Vox de la següent manera: dos escons per als de Pedro Sánchez, un per als populars, i un per als d'extrema dreta. Però mentre que els socialistes van aconseguir la meitat dels representants amb només el 32,6% dels vots, el partit que ara encapçala Feijóo va haver de conformar-se d'obtenir el mateix nombre de diputats que Santiago Abascal tot i superar còmodament els seus suports --27,5% a 20,7%--. Aquest és un bon exemple d'un territori on, si els populars haguessin estat capaços de concentrar els vots dels electors de la dreta, s'haurien pogut emportar dos diputats i deixar els ultres sense.

Un altre cas encara més clar és el d'Àlaba, on els quatre diputats en joc van repartir-se de manera molt equitativa ara fa tres anys i mig. Concretament, va tocar un diputat per partit al PNB --23,6% de vots--, el PSOE --21,9%--, Unidas Podemos --16,5%-- i EH Bildu --16,1%--. En canvi, el Partit Popular va quedar-se sense cap escó malgrat fregar els resultats dels seus rivals més propers, amb el 14,9% dels suports. A les eleccions d'aquest any, en què s'espera un impuls dels populars, aquest quart diputat comportarà una batalla aferrissada entre els de Feijóo, Yolanda Díaz i els abertzales: un d'ells s'haurà de quedar sense representació tot i previsiblement obtenir resultats similars.

El vot útil que cerquen PP i PSOE

No és cap sorpresa que, aquest cop més que mai, els principals partits facin una crida al 'vot útil', un concepte que consisteix a no perdre cap vot i obtenir un bon reflex de la voluntat popular. A Àlaba mateix, per exemple, si l'últim escó pot caure a les mans del PP a costa de què el perdi l'espai que ara encarna Sumar i EH Bildu, el PSOE fa mans i mànigues perquè l'electorat d'esquerres d'aquesta província s'entregui al 'vot útil' i concentri el seu vot en Pedro Sánchez. D'aquesta manera, els socialistes potser podrien arribar a obtenir dos representants i no es perdria el vot que ha anat a altres formacions però que es queden sense escó. Una anàlisi molt calculat i que també tenen en compte els mateixos partits, inevitablement. De fet, el PSOE ja fa setmanes que publica anuncis diferenciats a diverses províncies clau en què marca el nombre de vots que els falta per "treure-li un escó a les dretes". En un escenari com el del 23-J, la rivalitat està servida.