Tots els diaris obren portada amb una notícia que ha saltat aquest divendres al vespre: Pedro Sánchez necessitarà el sí dels diputats de Junts si vol tornar a ser president del govern espanyol. Almenys el sí de dos diputats de Junts i l’abstenció dels altres cinc. Abans en tenia prou amb l’abstenció. La raó és el vot exterior a Madrid, que ha mogut un diputat del PSOE al PP de manera que el bloc de la dreta (PP, Vox, UPN i Coalición Canaria) suma ara 172 diputats, mentre que l'oficialista (PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNB i BNG) passa a 171 escons.
Es flaira una certa inquietud o tensió als diaris a l’hora d’explicar la situació de Sánchez i l’avantatge de Junts en la negociació. El Trio de la Benzina fa servir el nom de Carles Puigdemont per identificar el protagonista principal, mentre que als diaris més governamentals sempre parlen de Junts, opció que és tècnicament correcta. Tot plegat només són els prolegòmens de la gran negociació, són els jugadors que posen el tapet sobre la taula i trien les baralles abans d’arrencar la partida. Aquests dies es parla molt però es veu poca acció —sembla que la política espanyola estigui suspesa en l’aire.
La Vanguardia i El Punt Avui són els únics que no obren portada amb aquest canvi remarcable en el tauler polític espanyol. És una decisió estranya, perquè els temes que trien per encapçalar la primera pàgina no són nous ni tenen tant d’impacte ara mateix. Que “la banca s’infla”, com titula El Punt Avui, no agafa a ningú gaire desprevingut. I sí que s’infla: CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Bankinter i Unicaja han aixecat uns beneficis de 12.386 milions d’euros, un 20,2% més que en el mateix període del 2022. La Vanguardia va amb un tema conegut —l’eliminació dels plàstics d’un sol ús, com els coberts, gots, etc.— que és de fa un mes o del mes que ve, si vols. És dubtós que aquesta sigui la gran conversa d’aquest dissabte. Es pot especular que el diari tria aquests temes com una manera d’interrompre i rectificar el viratge que ja havia arrencat, com sol passar al diari dels Godó quan detecta canvis en el corrent de fons de la política espanyola.
