Indiferència descriu bé el capteniment de les portades dels dos diaris més venuts de Catalunya davant dels “batecs de conflicte lingüístic” —com en diu el cronista polític de referència de La Vanguardia— promoguts pels governs locals i autonòmics encapçalats per la coalició PP-Vox al País Valencià i a les Illes i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Vanguardia encara en diu alguna cosa al fons de la portada. El Periódico publica un quadret amb la sentència del TSJC, que és alguna cosa més que uns “batecs de conflicte” perquè és un tribunal molt militant. Aquest cop ha ordenat a tres escoles que imparteixin en espanyol una assignatura troncal més, a banda de la de castellà, als alumnes que van denunciar als centres, segons una filtració —la sentència encara no està redactada—. Una filtració molt oportuna, enmig de la campanya electoral. El tribunal no va més enllà perquè el TC encara ha de decidir sobre la nova normativa lingüística, aprovada per àmplia majoria al Parlament el juny del 2022.
Cada diari fa la portada que li dona la gana, és clar. Així ha de ser, i per això les podem valorar. Les primeres pàgines d’El Punt Avui i de l’Ara fan de contrast. Els altres dos diaris de Barcelona podrien haver-se decidit a obrir amb l’assetjament a la llengua catalana (o els “batecs de conflicte lingüístic”, com en vulguis dir) en comptes de fer-ho amb el mercat dels pisos de lloguer i la interferència russa en les eleccions en l’anomenada España vaciada. És fàcil d’endevinar a quin diari correspon cada opció i també es coneix que la llengua catalana no és res que els motivi. Potser pensen que amb un semàfor vermell al regidor catalanòfob de Borriana ja fan.
Sobre les raons d'aquesta indiferència només hi podem especular: menyspreu, por, mandra, desafecció, fredor, inconsciència, badoqueria… Diràs: no n’hi ha cap de bona! O bé: és un judici d’intencions! Sí. Tant se val, però. El que aquí importa és l’efecte que fan i la impressió que escampen aquest dos diaris, que no és d’avui: la llengua catalana no és rellevant, se la pot assetjar, agredir, degradar. Tothom veu que no seran aquests diaris els que s’hi posaran travessers i provocaran en els catalanòfobs por, respecte o, si més no, algun escrúpol. Aquí caurien bé aquells versos d’Ovidi sobre el disgustats perquè “es parle, s’escriga o pense en català”. Però s’han dit molt. Per no repetir, va un vers de Tesa, la rapera d’Almussafes, a la Ribera Baixa: “Els que us estimeu la llengua, del futur feu garantia”. Això.
