Res no ha canviat a les portades de Madrid malgrat que aquest divendres sigui el primer dia de campanya electoral, que vindria ser com la sortida d’aquesta cursa de cavalls en què la cobertura dels mitjans ha convertit les eleccions. Canvies les portades del dia d’avui per les de fa dos mesos i t’encaixarien perfectament. També les d’El País. La diferència és que els tabloides del Trio de la Benzina fa molts mesos que estan en campanya mentre que el diari dels boomers progres només en fa un parell de setmanes, dia amunt o avall. Els temes de portada són tots repetits, refregits, recuinats, i es poden resumir en dues paraules: “Sánchez, caca” (en el cas d’El País, “Feijóo, fatxa”). Amb aquesta base conceptual, tot és fàcil, especialment als diaris capturats per la dreta, en els que qualsevol cosa —fet, dada, estudi, declaració, esdeveniment…— es recicla en alguna de les tres grans variacions antisanchistas: Sánchez és ETA, Sánchez és indepe, Sánchez és comunista.
El Mundo, per exemple, culpa aquest divendres a l’encara president de govern espanyol de l’augment de la pobresa aprofitant un informe del Banc d’Espanya que casualment es presenta un dia abans d’arrencar la campanya electoral en comptes de després de l’estiu, tu ja m’entens. Feijóo ho diu en una entrevista a El Periódico: mentre Sánchez hi sigui no parlarem amb el PSOE. La Razón fa dies que ha perdut qualsevol ganes de vestir la mona i no dissimula ni li fa vergonya dir directament en un subtítol: “El problema del PSOE aquesta campanya és el lideratge de Pedro Sánchez”, malgrat que diverses enquestes indiquen que justament que el PSOE ha revifat perquè aquest senyor s’ha calçat i ha fet el tour de la llàgrima pels mitjans que fins ara l’han blasmat (i blasmaran). És un fet que acrediten les enquestes, et caigui ell bé o malament.
Justament per aquí, un dia més, titula El País: la dreta encapçala les enquestes però no suma prou diputats per bastir una majoria i perd pistonada. L’ABC i El Mundo, que també fan un seguiment demoscòpic diari (un tracking, en diuen en anglés) procuren donar bones notícies als fans. Diuen que Feijóo creix… agafant vots de Vox, que és com no créixer atés que, com bé explica La Vanguardia “el duel electoral … comença marcat per les aliances per governar”. És una mica cursi el concepte “duel electoral” però el que importa és remarcar la poca substància de que el PP agafi vots a Vox, perquè no millora les possibilitats de Feijóo d’arribar a La Moncloa, sinó les de Sumar de ser el tercer partit i arrabassar diputats a base d’endur-se les, diguem-ne “restes d’Hondt” —els quarts, cinquens o sisens diputats—, cosa que beneficia al PSOE. De fet, és el que està passant i per això algunes enquestes atribueixen al moviment de Yolanda Díaz la tercera posició global. La majoria del PSOE penja de la performance de l’esquerra guai, igual que la del PP depén de com treballi la ultradreta de Vox.
NO ET PERDIS la portada de l’Ara, que s’obre amb una notícia que no és culpa de Pedro Sánchez ni mèrit de la Generalitat, sinó d’aquest país anomenat Catalunya i de la seva gent que tant costa de destruir. Resum: al creixement ha recuperat els nivells d’abans de la pandèmia gràcies a les exportacions i a l’augment de llocs de treball nous en sectors d'alta qualificació. Són conclusions de la Memòria econòmica 2022 del Consell de Cambres de Comerç. La decadència de Catalunya, vaja.
