L’economia catalana va créixer l’any passat un 5,5%, per sobre de les previsions inicials, segons apunta la Memòria Econòmica de Catalunya elaborada pel Consell de Cambres que s’ha presentat aquest dijous amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

En la cloenda de l’acte, a la Llotja de Mar, Aragonès ha exhortat a enterrar d’una vegada “el discurs de la decadència de l’economia catalana”. S’ha referit a les dades de creixement del PIB, de l’ocupació o de les exportacions incloses en la memòria del Consell de Cambres de Catalunya, que presenten valors superiors a la mitjana de l’Estat i de la zona euro.

“Si haguéssim de posar un titular podríem dir que l’economia catalana va bé”, ha resumit Aragonès, que ha destacat que gràcies a la “resiliència hem superat amb nota el 2022”. Precisament, tant Aragonès com la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, van repetir l’expressió “resiliència” com la clau que ha permès a l’economia catalana superar els paràmetres prepandèmics malgrat les incerteses i uns contextos internacionals adversos.

El president de la Generalitat va aprofitar la presentació de la memòria per carregar contra les “limitacions polítiques” imposades per l’Estat i contra la gestió dels fons Next Geneeration. Va indicar que, si Catalunya fos un Estat independent, “se situaria en els valors més alts pels quals es valora l’economia d’un país”. En aquest sentit, va afegir que els avenços econòmics es veuen contrarestats pel dèficit fiscal.

Sobre els Next Generation i els PERTE, Aragonès va assenyalar que el govern central “no podia perdre més temps”. Va insistir que Catalunya està fent els deures, que “lidera” la posada en marxa dels fons Next Generation malgrat els entrebancs. “Quan anem a convocatòries competitives, arribem al 25%, però quan decideix l’Estat, ens quedem amb el 15%”, va lamentar. I es va referir a l’estudi de la Cambra de Barcelona que adverteix que l’Estat pot perdre 26.000 milions d’aquests fons europeus.

Seguint amb les crítiques als governs centrals, va indicar que, des del 1015, l’Estat només ha invertit el 62% del que ha pressupostat per Catalunya, mentre que Madrid ha arribat a més del 120%.

La Memòria Econòmica de Catalunya 2022 desgrana dades que confirmen l’evolució positiva. L’informe atribueix el creixement del 5,5% en termes de PIB a la “resiliència” mostrada per fer front als “xocs” que van caracteritzar l’economia durant el 2022: els colls d’ampolla en les cadenes de subministrament, augment dels preus de l’energia, inflació i pujada de tipus d’interès.

Pel que fa a les dades més destacades de la memòria, el PIB català ja estaria un 1,6% per sobre del nivell prepandèmia en el primer trimestre d’aquest 2023 gràcies al motor de l’exportació de béns i serveis i al consum públic. El consum privat i la inversió han igualat, per primera vegada, el valor de finals del 2019.

Respecte dels factors que expliquen la resiliència, l’economia catalana surt de la crisi de la covid amb una acceleració en el seu procés d’internacionalització que ha anat acompanyat d’un guany de competitivitat. Catalunya assoleix un saldo exterior de béns i serveis del 8% del PIB el 2022. Així, el diferencial amb l’economia espanyola s’amplia a 7 punts percentuals.

Destaca l’evolució de l’estructura ocupacional cap a sectors de més qualificació. En els últims anys està augmentant el percentatge d’ocupació més qualificada (en llocs directius, tècnics i professionals), i el 2022 ja representa el 38,3% del total.

Catalunya manté una “elevada” capacitat d’atracció d’inversió estrangera en indústria i TIC. Aquests dos sectors van concentrar el 52% de la inversió total el 2022. Destaca que la inversió estrangera en el sector TIC es va duplicar l’any passat, passant de 623 milions d’euros el 2021 a 1.229 milions d’euros el 2022, el valor màxim de la sèrie històrica.

Respecte dels reptes pendents, la memòria apunta que cal situar l’R+D a nivells europeus, Catalunya va concentrar el 24% de l’R+D que realitza l’Estat, però només ha augmentat “tímidament” fins a l’1,64% del total de la zona euro, lluny del pes que va arribar a tenir el 2008 (2%). Els altres reptes pendents són liderar la transformació digital i sostenible amb el suport dels Next Generation, ajustar l’oferta i la demanda de treballadors en el mercat laboral i garantir la sostenibilitat del deute públic.

L’informe de les cambres catalanes revisa a l’alça les perspectives econòmiques per aquest 2023, però adverteix que el creixement anirà de més a menys El creixement s’ha mantingut “amb força” en els primers sis mesos de l’any, gràcies a la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació, al turisme i a l’impacte dels fons de recuperació. No obstant això, indica que “esperem que aquest dinamisme vagi a menys en la part final de l’any per l’efecte de la pujada dels tipus d’interès i pel menor creixement de les exportacions”, afectades per l’alentiment de l’economia europea, especialment l’alemanya.

Carme Poveda, directora de la memòria, va recordar que els tipus d’interès encara no han tocat sostre i, precisament, aquest fred refreda les perspectives.

En la presentació d’aquesta memòria, Mònica Roca va subratllar que l’economia catalana ha superat “amb escreix” els paràmetres d’abans de la pandèmia. I es va centrar en el “paper clau” a digitalització en la millora econòmica. Va puntualitzar que li “agrada més” parlar en temes de “progrés” que de “creixement”.

Jaume Fàbrega, president del Consell de Cambres de Catalunya, va lamentar que el Parlament encara no hagi aprovat la nova Llei de Cambres. Sobre la digitalització, va indicar que a Catalunya se li obren més oportunitats en “una economia més basada en els bits que en els àtoms”. I, dirigint-se a les administracions públiques, va demanar “més complicitat i col·laboració” per facilitar que les empreses generin valor. Sobre aquest, la col·laboració de l’administració pública, va precisar que “s’ha progressat en els últims anys, però que encara hi ha feina per fer”.

Entre les autoritats presents també estava la presidenta del Parlament, Anna Erra; el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i diversos diputats.