De la irrupció a la resistència. Vox, partit d’ultradreta espanyolista, va entrar amb força al Parlament de Catalunya amb onze diputats en les eleccions del 14 de febrer del 2021, en ple auge de la formació ultra al conjunt de l’Estat davant un PP en hores baixes al país que va assolir mínims històrics i quan ja havia començat el declivi de Ciutadans. Ara, tres anys després la situació electoral dels seus rivals directes pel vot espanyolista a Catalunya és ben diferent: Cs està lluitant per no desaparèixer després de guanyar amb més d’un milió de vots el 2017 i el PP, en canvi, es troba en tendència ascendent, governant a moltes autonomies i amb la victòria a les generals del juliol. Amb aquest panorama l’objectiu dels d'Ignacio Garriga, líder indiscutible dels ultres a Catalunya i cada cop amb més pes en la direcció nacional del partit, és resistir al Parlament i conservar els diputats que va obtenir el 2021, davant un creixement del PP que segons les enquestes podrien arribar a quintuplicar els seus tres escons.
I és que el febrer del 2021 Vox no només va entrar amb força al Parlament de Catalunya, amb 11 diputats i convertint-se en el quart partit de la cambra catalana a molta diferència de PSC, ERC i Junts pràcticament empatats al capdavant de la cursa. També es va convertir en el principal partit de dretes espanyolistes a l’hemicicle per davant de Ciutadans, que en aquell moment ja estava al principi de la seva fi com a partit (va passar de primera força a penúltima) i d’un PP en hores baixíssimes amb només tres diputats a la cambra. Ara, aquest 12 de maig els ultres repeteixen candidat, un Garriga més poderós que mai després de convertir-se en la mà dreta de Santiago Abascal a Madrid, i bona part de les llistes en el que és una proposta continuista -amb algunes excepcions- per a repetir els resultats del 2021 i ser de nou la quarta força per darrere de les tres formacions majoritàries.
Catalunya: on el somni del 'sorpasso' es convertí en realitat
Així, durant els últims tres anys, el Parlament de Catalunya ha estat l’única cambra arreu de l’Estat on Vox ha tingut més representació que el Partit Popular. Al Congrés dels Diputats només va fregar el seu tan anhelat sorpasso a principis del 2022, quan la guerra interna dels populars protagonitzada per Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado va fer que el PP s'enfonsés a les enquestes. A Catalunya, però, els ultres els van devorar a les urnes el 14-F després de capitalitzar bona part dels vots que Cs s’havia deixat pel camí respecte a la victòria d’Inés Arrimadas el 2017 en les eleccions del 155, mentre que el PP es va conformar amb tan sols tres diputats que no els van permetre ni tenir un grup propi a la cambra catalana. Amb la desaparició de Ciutadans que projecten les enquestes, només hi quedaran dos partits de dretes espanyolistes al Parlament i els sondejos auguren que en aquesta ocasió els ultres no aconseguiran quedar per davant dels seus rivals.
Odi contra l'independentisme i la immigració
Tot i que els seus rivals electorals són els populars, la campanya de Vox no se centra a atacar-los a ells sinó a erigir-se davant els electors com el parit que més durament lluitarà contra el seu enemic comú: l’independentisme. Part del seu discurs també es basa a assenyalar el PSC com un partit “separatista” més, lluitant per aconseguir que votants socialistes molestos amb el seu partit per pactar amb ERC i Junts l’amnistia per la investidura de Pedro Sánchez, els acabin escollint a les urnes. Com no podia ser d’altra manera, Carles Puigdemont, que ha posat com a data de la seva tornada el país la pròxima investidura, també és una de les seves víctimes preferides: just abans de començar la campanya els ultres van penjar a Girona, ciutat de la qual el president a l’exili en va ser alcalde, una pancarta assegurant que Vox tenia el seu bitllet per a enviar-lo a la presó.
A banda de l’independentisme, la diana de l’odi de Vox són les persones migrades, a qui acusen constantment de ser les culpables dels problemes de seguretat en determinats barris i ciutats de Catalunya. En aquests casos, les pancartes que pengen als barris amb rendes més baixes no van dirigits contra Puigdemont, sinó contra la immigració i els bitllets no són direcció a la presó, sinó cap al seu país d’origen.
Hereus de Plataforma per Catalunya
Amb l’entrada dels de Garriga al Parlament la ultradreta espanyolista va aconseguir una fita mai no vista a Catalunya en els últims anys: tenir representació a la cambra catalana. El 2021 era el primer cop que Vox es presentava, però en eleccions anteriors ja ho havien intentat amb la marca de Plataforma per Catalunya, liderada per Josep Anglada. Així i tot, el vigatà va fracassar en les diferents ocasions que va presentar candidatura a les eleccions. El 2019, quan aquest partit va decidir dissoldre’s, molts dels seus càrrecs i dirigents van buscar aixopluc en la nova fórmula que l’espanyolisme més ultra havia trobat. Sense anar més lluny, Joan Garriga, número 3 del partit per Barcelona en aquestes eleccions i portaveu del partit, abans havia militat al PP i també a Plataforma per Catalunya, partit pel qual havia arribat a ser candidat a l’alcaldia de Montcada i Reixac.
Quarta força a tot arreu menys Girona
La irrupció de Vox al Parlament de Catalunya el 2021, que el 2023 es va repetir també a bona part dels ajuntaments del país tot i que amb uns resultats més discrets, es va produir a les quatre circumscripcions catalanes, mentre que, en canvi, el PP només va aconseguir representació per Barcelona. En total, Vox va aconseguir fins a 218.121 vots arreu del país, convertint-se així en quarta força, tot i que a molta distància de la tercera, Junts per Catalunya. En l’única circumscripció que Vox va quedar en cinquena posició va ser Girona, on es van fer amb un únic diputat i menys vots que la CUP.
En el cas de Barcelona, Vox va assolir sis diputats. El número 2 d’aquesta llista era Antonio Gallego, que a mitja legislatura va passar a ser diputat no adscrit per diferències amb la direcció del partit, tot i que en bona part de les votacions al Parlament han acabat coincidint amb el sentit del vot. Amb gairebé 9.000 vots, Vox va obtenir un escó per Lleida. A Tarragona, en canvi, en van ser dos, un dels quals era Isabel Lázaro, exdiputada que ha acabat denunciat que Ignacio Garriga carregava al grup parlamentari despeses personals com ara compres al supermercat i l’APIMA dels seus fills.