A una setmana vista de la gran cita electoral a Catalunya, les entrevistes marquen el pols de les capçaleres més importants de Catalunya i Madrid, que naveguen entre la ressaca de la primavera de Pedro Sánchez i les conseqüències dels seus cinc dies d’abril, en els que va jugar les seves cartes i va llençar un òrdago amb la seva dimissió, i l’efecte que la seva jugada pot tenir en la política espanyola i catalana. El País entrevista al president del Govern, que explica les raons per les quals va decidir escriure la carta dirigida als espanyols en les que anunciava que obria un parèntesi de cinc dies de reflexió per decidir si seguia al capdavant de l’Executiu després de l’obertura de diligències judicials a la seva dona, Begoña Gómez, per un suposat cas de corrupció. La Vanguardia entrevista a Alberto Núñez Feijóo, que dona un titular en clau catalana, però aprofita per posar sal a la ferida oberta de Sánchez; l’ABC entrevista a Isabel Díaz Ayuso, que posa el pebre picant i apunta directament a la dona de Sánchez, i El Periódico entrevista a Salvador Illa, candidat del PSC i l’home a batre en la contesa electoral del 12-M. En els diaris, tant de Madrid com de Barcelona, però, també hi ha espai preferencial a les seves portades per la Lliga conquerida pel Reial Madrid, a conseqüència de l’estrepitosa derrota del Barça a Montilivi contra el Girona, que ara és segon i va certificar una classificació històrica per la Lliga de Campions.
🔴 Debat TV3 Eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
La màquina del fang
Però tornant a l’entrevista de Sánchez a El País, el president del Govern espanyol torna a referir-se, com un mantra, a la “màquina del fang”, que diu que és conseqüència “de no reconèixer al Govern” de coalició progressista. Sánchez es refereix a les circumstàncies que el van portar a escriure la carta com “un dels moments més difícils” de la seva carrera política, i reconeix que “necessitava saber si tindria persones que empatitzessin amb aquesta situació”, una frase que denota un tacticisme que va més enllà de les raons que va esgrimir, aquest “profund enamorament” per la seva dona que el van portar a plantejar-se si valia la pena aguantar els atacs a la seva línia de flotació. En l’entrevista a El País, Sánchez també afirma que “no ha arribat el moment de la successió”, un problema que la seva amenaça de dimissió va aflorar en el sí del PSOE, i afegeix que “quan arribi, els militants l’escolliran”. El president del Govern espanyol deixa altres titulars, com que “defensaré sempre l’honorabilitat de la meva esposa”, que “el Parlament haurà de trobar una sortida al bloqueig del CGPJ”, que l’anunciat pla de la “regeneració democràtica”, del que segueix sense donar cap detall, “es posarà en marxa després del cicle electoral”, que “els socialistes no recolzaran un acord amb la ultradreta” i, sobre Catalunya, afirma que Salvador Illa és la persona adient per impulsar l’avenç “enfront de la paràlisi en la qual durant els darrers anys, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, o Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, han sumit a Catalunya”.
Feijóo: "Illa no és de fiar"
A La Vanguardia, Alberto Núñez Feijóo, assegura que “Illa no pot ser president si Sánchez no ho autoritza”, insisteix a què “tenim el Govern més feble i la pitjor època en 45 anys de democràcia” i qualifica la carta i posterior rectificació del president socialista com “una frivolitat sense precedents a la política europea” i reconeix també que, tot i que no se’l va creure quan va llegir la carta, sí que el dia abans “vaig tenir dubtes” llegint les informacions que apuntaven al fet que Sánchez dimitiria i que, si finalment ho hagués fet, “hauria deixat una certa aurèola d’una coherència tardana”. En clau de les eleccions catalanes, Feijóo afirma que “Illa no és de fiar” i manifesta que “si agafa el nombre de municipis i de diputacions a Catalunya, el PSC té més acords amb l'independentisme que l'independentisme entre si. Per tant, demana el vot constitucionalista per lliurar el poder al separatisme”.Carles Puigdemont també és objecte directe dels atacs de Feijóo, que insisteix en el fet que ha de passar comptes amb la justícia abans de considerar si seuria a parlar amb ell. “Puigdemont ha comès sedició, ha comès rebel·lió o no ha comès res? Jo vull que Puigdemont se sotmeti a la llei i com a expresident de la Generalitat és el primer català que ha de complir la llei. Puigdemont s'ha de reconciliar amb la llei. I després d'això tot és possible. Per descomptat, parlar i conversar”.
La Vanguardia també entrevista en clau personal a Pere Aragonès, president de la Generalitat i candidat d’ERC, que reconeix aspectes de la seva vida curiosos, com que la seva mare va ser “noia del cable” (telefonista), que li hagués agradat ser “historiador” quan era petit, que Francesc Macià va ser l’heroi de la seva joventut, rememora moments memorables com quan “anava en bici a la platja” (en la seva Pineda de Mar natal) i té un record entranyable per una gosa, Neula, que ja va morir, però que encara forma part de la família que dibuixa la seva filla Clàudia, de 5 anys.
Ayuso: "La carta tapa el cas Koldo"
La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, no mostra el seu costat més feble en l’entrevista a què se sotmet a l’ABC, ben al contrari, deixa anar algunes perles habituals, com que ella “no negociaria res amb aquest Govern, només vol més control” i apunta a la dona de Sánchez, de la que diu que “si vol reballar, que ho faci amb transparència i sense decisions impròpies”, i que tot aquest affair de la dona del president “és una estratègia per tapar la trama d’Ábalos, Koldo, més les activitats del president, però sobretot, ha servit per demanar permís a l’esquerra per cometre barbaritats encara més grans”. En canvi, Ayuso segueix insistint que la seva parella "és un ciutadà anònim, la relació del qual no està ni oficialitzada" i que no ha de donar "explicacions de la propietat d'un particular".
A El Periódico, Salvador Illa és entrevistat una setmana abans de les eleccions, partint des de la pole en totes les enquestes, com la que publica ElNacional.cat i també publica el diari Ara aquest diumenge. El candidat del PSC assegura que veu “incompatible” governar amb Junts, però no descarta un tripartit amb ERC i els Comuns, ni un Govern en minoria amb suports parlamentaris que el sostinguin. El candidat socialista afirma també que “a Catalunya no li aniria malament que ERC i Junts estiguessin un temps en l’oposició”.
