Tal dia com avui de l’any 1562, fa 464 anys, a Nàpols; el virrei hispànic Pedro Afán de Ribera y Portocarrero, marquès de Tarifa i duc d’Alcalà de los Gazules, decretava la prohibició de fer-se petons en públic. El mateix decret advertia que el seu incompliment es pagava amb la pena de mort. Afán de Ribera —també anomenat Peroafán de Ribera en alguns documents— va imposar aquesta prohibició en un context ideològic molt concret. El Concili de Trento (1545-1563) —el rearmament ideològic de l’Església catòlica davant el desafiament de la Reforma— havia intensificat el control i l’enquadrament del poder cap a la societat, amb l’aplicació de normes morals cada cop més estrictes.
Afán de Ribera proclamaria que aquella prohibició, a més del seu propòsit moral, obeïa la voluntat d’evitar la transmissió de malalties amb la pràctica dels petons, sobretot les de transmissió sexual. Tot i això, no aconseguiria desplegar la llei més enllà de la documentació. En els plecs judicials posteriors a la proclamació d’aquell decret, no consta que la guàrdia del virrei hispànic hagués aconseguit detenir ningú, ni que la justícia virregnal hispànica hagués jutjat i condemnat ningú per l’incompliment d’aquesta llei. És més que probable que els napolitans de l’època, que ja es regien per les seves pròpies normes socials no escrites, haguessin continuat fent-se petons pels espais públics de la ciutat i del regne.