Tal dia com avui de l’any 1810, fa 213 anys, a l’Havana (llavors capital de la colònia espanyola de Cuba), s’intensificava un fenomen tempestuós iniciat dos dies abans (24 d’octubre), que seria anomenat Tormenta de la Escarcha Salitrosa, i que provocaria la inundació dels carrers i l’ensorrament de moltes construccions de la zona portuària de la ciutat: barris de l’Astillero i del Manglar. Segons una investigació moderna promoguda per la Universitat de l’Havana, durant la nit del 25 al 26 d’octubre, entre dos quarts de nou del vespre i dos quarts de tres de la matinada, es va produir un episodi de vents estacionaris de força tres, acompanyats d’una pluja torrencial. Segons la mateixa investigació, durant aquelles hores, la pressió atmosfèrica sobre l’Havana registraria una mínima de 993 hPa.

En aquell moment, la colònia catalana de l’Havana era molt nombrosa. Els càlculs de la investigació historiogràfica estimen una colònia de 5.000 persones sobre un cens total de 100.000 habitants (la mateixa població que tenia Barcelona en aquell moment). I estava concentrada, bàsicament, en el barri de l’Astillero. Aquest barri estava format per obradors i botigues, en bona part, regentades per catalans que havien emigrat a Cuba en el procés de colonització comercial catalana del continent americà (1750-1850). Segons la investigació historiogràfica, el nivell de l’aigua va arribar fins al segon pis de les construccions situades entre el port i el carrer Obispo (a la part històrica) i va inundar les plantes baixes i les primeres plantes.

La zona dels carrers Sol, Muralla, Oficios i Lamparilla, i la plaça Vieja va quedar devastada, i els comerciants, en bona part catalans, establerts en aquell barri van perdre quasi tot el que tenien acumulat a les seves botigues i obradors. No obstant això, la mateixa investigació revela que tan sols un any i mig més tard (25 d’abril de 1812) es va produir un colossal incendi a la mateixa zona que va perjudicar notablement les botigues i obradors del barri —que són, bàsicament, els damnificats per les inundacions anteriors—, per la qual cosa s’interpreta que els comerciants que havien patit l’aiguat de 1810 s’havien recuperat relativament ràpid i bé d’aquell brutal sinistre.